dijous, 30 de novembre del 2017

La clonació


Científics descobreixen la capacitat per a clonar i editar cèl·lules genèticament.



Helen Pilcher és una periodista científica, humorista i biòloga cel·lular en Que vuelva el rey, un experiment sobre la ciència de reviure espècies; y es que la idea està cada vegada més a prop de fer-se realitat.



La reconeguda científica afirma que “la seua intenció era conèixer fins a quin punt es tornar a la vida especies extintes”, ja que va trobar en la modificació cel·lular un mitjà per a reviure especies i mantindrer vives les que estan en perill de extinció. Açò es pot fer possible gracies a un poc de ADN.


Hi ha gent que pensa que açò seria immoral i que va en contra de la naturalesa, però els científics creuen que seria un gran avantatge per a la ciència.



Noticia original



Video

Trobades restes d'un continent perdut sota l'oceà Índic



Sota les aigües cristal·lines de l'illa Mauricio dormen des de fa milions d'anys les restes d'un continent perdut. Un grup de científics ha confirmat la troba sota l'oceà Índic de rastres de la desintegració del supercontinent Gondwana, fa 200 milions d'anys. El descobriment es va produir a partir de que sobre la superfície de Maurici. Hi havia roques zircono que dataven de fa 3.000 milions d'anys.





Les restes trobades ara sota l'oceà Índic són un tros d'escorça que va ser posteriorment cobert. Es tracta d'una petita peça del continent antic, que es va trencar des de l'illa de Madagascar, quan Àfrica, l'Índia, Austràlia i l'Antàrtida es van separar i van formar l'oceà Índic.




El geòleg Lewis Ashwal, ha descobert que un mineral, el zircono, es troba en roques llançades per lava durant les erupcions volcàniques. Les restes d'aquest mineral eren massa antics per pertànyer a l'illa de Maurici. Els zircons són minerals que es produeixen principalment en granits dels continents. Contenen traces d'urani, tori i plom, i a causa del fet que sobreviuen molt bé al procés geològic, contenen un ric registre de processos geològics i poden datar amb gran precisió.

Noticia original.

Noticia relacionada 1.

Noticia relacionada 2.

Solo nos quedan tres años para salvar el planeta del cambio climátic





Es tracta d'una carta publicada recentment a la revista Nature que subscriuen 06:00 destacats científics i diplomàtics, entre els quals destaca Christiana Figueres, antropòloga i economista costa-riqueny que exerceix com a secretària de la Convenció de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic. S'hi alerta de manera contundent sobre el curt termini de temps que ens queda si realment volem revertir els nefastos efectes del canvi climàtic: concretament, tres anys.





El requisit indispensable per a detindre els seus pitjors efectes es el ja llargament apuntat per la comunitat cientifica internacional, i consensuat per quasi tots en la costum de Paris 2015: es nessecari reduir drasticament les emisions de CO2 per al 2020 per a conseguir que el augment de la temperatura mitja del planeta no excedeixi de els 1,5ºC, màxim 2ºC, en comparació en la que hi havia en la era preindustrial, antes de iniciarse el segle XX.



La questio requereix premura, donç aquest any les temperatures han arribat cotes que mai han segut registrades en numerosos punts del planeta: es el tercer any consecutiu en el que s’hi alcanssen els patrons que no es registraven desde fa 115.000 anys quan imperava una era interglacial i el mar estava a nivels entre 6 i 9 metres superiors a els de la actualitat.


Quaranta anys de meteosat.



El primer satèl.lit de observació de la Terra es va llançar el 23 de novembre de 1977.La meteorologia afecta a tot el que fem, els meteoròlegs poden observar el desenrotllament dels sistemes meteorològics i calcular la velocitat i la direcció dels vents en funció dels moviments dels núvols. Els huracans aplegen al meteorosat molt antes de que aplegue a la terra i els dades procedents poden vorer el seu trajecte.

Abans dels satèl·lits, els meteoròlegs depenien de les observacions de la superfície per terra i mar, per mitjà de barcos i boies. Averiguaven la informació dels datos atmosferics mitjançant globs, cometes i aeronaus.
Després d'un llarg procés d'investigació i negociacions, es van assentar les bases per al projecte Meteosat, que va passar de ser merament francés a tindre abast europeu. El meteosat és una sèrie de satèl·lits geostacionaris controlats per EUMETSAT. Meteosat-1 va enviar la seua primera imatge,va ser el primer satèl·lit en òrbita geoestacionària a comptar amb un canal de vapor d'aigua per a estudiar el moviment de la humitat en l'aire.

A pesar que els primers satèl·lits meteorològics no tenien com a objectiu mesurar el canvi climàtic, les imatges dels canvis en la coberta terrestre o el gel polar, així com les dades de temperatura de la superfície marina, han resultat de gran utilitat per a la investigació i modelització del clima.














ROSS 128 B: Trobat un planeta com la Terra en l'estrella més propera al Sistema Solar


 Un nou planeta, Ross 128 b, s'acaba de sumar a la llista de candidats en la recerca d'indicis de vida més enllà del sistema solar. Aquest nou planeta temperat de la mesura de la Terra a tan sols 11 anys llum del nostre planeta, és el més proper descobert que orbita una estrella nana vermella inactiva, Ross 128, a la constel·lació de Verge, açò augmenta les probabilitats que es tracte d'un planeta que pot albergar vida, segons ESO.


Ross 128 es mou cap a la Terra i s'espera que es convertisca en una veïna estel·lar més propera a 79.000 anys. També es va descobrir que Ross 128 b orbita 20 vegades més a prop de la seua estrella que la distància a la qual la Terra orbita del Sol. Malgrat aquesta proximitat, el planeta recibeix només 1,38 vegades més radiació que la Terra. Com a resultat, s'estima que la temperatura d'equilibri de Ross 128 b es troba entre -60 i 20 graus centígrads, a causa de la naturalesa feble i freda de la seua petita estrella nana vermella, que té poc més que la meitat de la temperatura superficial del Sol.


En l'actualitat, els astrònoms estan detectant cada vegada més exoplanetes temperats i, la propera etapa, serà estudiar amb més detall les seves atmosferes, la seua composició i la seua química. Serà de vital importància la possible detecció de la presència de biomarcadors en les atmosferes dels exoplanetes més propers, incloent l'oxigen. Dels milers d'exoplanetes detectats fins al moment, uns 50 es consideren potencialment habitables.







Notícia Original


Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2

Exoplanetes potencialment habitables

UNA DONA PERD LES DOS CAMES PER EL ATAQUE DELS GOSSOS DEL VEI






Una dona de 82 anys va ser atacada per dos gossos dissabte passat quan tornava de missa en Covelo (Pontevedra) . Els animals, de raça dog de Bordeus, la van arrossegar diverses desenes de metres i li van arrancar un peu. En l'hospital vigués Álvaro Cunqueiro ha hagut de ser operada d'urgència i se li han amputat les dos cames fins al genoll. El seu estat és d'extrema gravetat.


La Guàrdia Civil ha iniciat una investigació a l'amo dels dos gossos. A més, ho han denunciat per la via administrativa al mancar els gossos de microxip i cartilla sanitària i també per no estar inscrits en un registre, tindre autorització per a la seua possessió ni tindre contractat un segur, com és obligatori per a les espècies catalogades com potencialment perilloses. L'amo dels cans, que han sigut portats al centre provincial d'acollida i protecció d'animals, haurà de comparéixer quan siga requerit pel Jutjat d'Instrucció 2 de Ponteareas, que s'ha fet càrrec de la causa.


A més, per a la retirada dels animals, es va desplaçar un veterinari que va sedar els gossos, com a mesures ‘’preventides’’ a fi de ‘’garantizar’’la seguretat de les persones que van acudir a arreplegar-los. L'amo no va oposar resistència, segons han indicat estes mateixes fonts.



NOTICIA ORIGINAL

NOTICIA RELACIONADA 1

NOTICIA RELACIONADA 2








Descobreixen un nou planeta de la grandària de la Terra




Un nou planeta es suma a la llista, de mons fora del sistema solar descoberts. I aquest és un dels especials, perquè és el segon exoplaneta més proper a la Terra que té un clima moderadament temperat i que te una massa semblant.


El nou món, denominat Ross 128b, orbita la estrella Ross 128b i està a 11 anys llum de distància. Els científics afirmen que rep 1’38 voltes més radiació que la Terra. Podria tindre una temperatura entre -60°C fins a 20°C. Ross 128b té una estrella amb poca activitat, per aquesta raó, potser és més semblant a Venus que a la Terra.


Els científics, que poden mesurar els canvis de posició en el cel dels estels més propers a través del temps, han descobert que, dins de 71.000 anys, Ross 128 desbancarà a ‘Pròxima Centauri’ i es convertirà en l'astre més proper a la Terra. En qualsevol cas, arribar allí requeria milers d'anys.




Fundació Oceanogràfic investiga si les tortugues poden distingir els plàstics de l'aliment viu


La Fundació Oceanogràfic està investigant el comportament en condicions controlades d'un grup de tortugues babaua (Caretta caretta) per incrementar les probabilitats de supervivència d'aquesta espècie al mar. Per realitzar aquesta primera investigació, les tortugues han estat separades en un grup d'aprenentatge i l'altre d'observació del seu comportament natural, per tal de comparar la seva actitud.

A la primera fase de la investigació se'ls ha ensenyat diferents elements "el més semblants" als quals es trobaran al mar. Però també plàstics blancs i negres.
En la segona, a banda se'ls han mostrat els diferents objectes -vius i inerts- per saber què preferències desenvolupaven.

El grup d'aprenentatge, que ja havia estat en contacte amb els plàstics en la primera fase, ha demostrat un comportament innat cap als aliments vius, "menyspreant en gran mesura les peces inerts". En canvi, el grup que no havia tingut contacte amb els diferents elements, atacava més vegades al plàstic.

Noticia original
Noticia relacionada 1
Noticia relacionada 2






El ‘nen papallona’ que va regenerar el 80% de la seva pell gràcies a cèl·lules mare transgèniques

En juny del 2015, un nen de 7 anys, prop a la mort, va ser admès a la unitat de cremats de l'hospital universitari de Ruhr, en Bochum, Alemanya. Havia perdut la capa superior de la pell en el 60% del seu cos, i els metges ja barrejaven tractaments pal·liatius.

No era una cremada, sofria una condició genètica rara que es deia epidermólisis ampollosa que resulta en una pell extremadament sensible. De vegades es diu pell de papallona, perquè el teixit sofreix úlceres i pot desprendre's al menor contacte. La seva situació havia empitjorat sobtadament en adquirir una infecció per la superfície descoberta. Però va viure.


Els cirurgians van cobrir el 80% del cos del nen amb la seva epidermis nova, en diverses operacions al llarg d'uns mesos. “Avui juga al futbol, i quan cau les seves ferides es tanquen al cap de dues setmanes, com un nen normal”. No és pell perfecta, ja que no presentarà una distribució normal de borrissol i probablement manqui de glàndules sudoríparas. No obstant això, els autors afirmen que la pell sí és elàstica, no produeix picors i no necessita crema, la qual cosa és un assoliment important per a qualsevol trasplantament dèrmic.

Milnesium tardigradum

Els tardígraus són un grup de unes 1.000 especies d´animals microscópics. Els més grans no són més de 0,5 mm de llarg. Están llunyanament emparentats amb els artrópods y sels encontra en tots els ambients de la Terra on ni ha humitat.







Poden sobreviure uns minuts a temperatures tan baixes com -272º o tan altes com 150º i a -20º durant décades. Tambe ens recorda que aquestos animals poden suportar una presió de 1.200 atmosferes (el valor 1 equival a la pressió atmosférica en la Terra al nivell del mar). Algunes especies inclós soporten la seua inmersió en dissolvents.

Ademés, bastants estudis han demostrat la seua capacitat per a assimilar radiacions ionizants de fins 6.000 grays (Gy). Per a fer-se una idea, els tractaments més agresius a tumors rara volta passen dels 100 Gy; es una radiació 1.000 voltes més elevada que la ens podria matar.

Link de la notici real

Links de noticies relacionades 1

Links de noticies relacionades 2

























La contaminació lumínica




La preocupació per la contaminació lumínica va sorgir en l'àmbit astronòmic per la pèrdua de qualitat del cel que perjudica les observacions, però en l'última dècada han proliferat estudis que relacionen l'excés d'il·luminació nocturna amb problemes en la nostra salut i amb perjudicis en els ecosistemes que , sumats al malbaratament energètic, mostren la importància de regular la il·luminació artificial.

Science Advances és un estudi internacional que revela un clar augment de les superfícies il·luminades a escala mundial. Aquest increment, d'un 2,2% anual tant en extensió com en intensitat, té lloc en un moment de transició a sistemes d'il·luminació LED, més capaços de reduir l'emissió a l'espai i la seva intensitat a demanda.

No existeixen estudis que parlin sobre el grau d'afectació de la llum artificial sobre l'home, encara que en certs casos curiosos semblen apuntar cap a una connexió entre l'ús de bombetes de vapor de mercuri (llum blanca) i l'exteriorització de majors índexs d'agressivitat.

Recentment, s'ha descobert que l'ús de llums tipus "LED" en habitacions de nens petits és desaconsellable perquè produeix alteracions en el sueño. Hi ha un cas de trastorn evident: el d'aquelles persones que a l'estiu necessiten imperiosament obrir la finestra per dormir i no poden fer-ho si tenen la mala sort de tenir un focus lluminós enfront d'ella.




Noticia pareguda 2

Noticia pareguda

Noticia original

La genètica revela subtils diferències entre el cervell humà i el ximpanzé




Santiago Ramón i Cajal es va rebel·lar contra una idea que considerava falsa. Grans experts de la època sostenien que el cervell humà era essencialment igual que el d'un ratolí, un gos o un primat. Santiago Cajal a canvi pensava que les persones tenen neurones diferents i que en elles resideix el gran secret de la ment humana.

Per primera vegada s'ha analitzat l'activitat genètica en 16 zones diferents del cervell de sis humans, cinc ximpanzés i altres tants. Reunir les mostres ha portat 10 anys i analitzar-les i interpretar-les, cinc més. El primer que mostren els resultats és que predomina la similitud a nivell molecular entre les tres espècies i en totes les àrees analitzades. El segon és que les diferències apareixen just on no s'esperava trobar-les.

L'acció dels gens en aquesta zona resulta molt similar en els tres primats. En canvi, l'àrea amb una activitat més característicament humana és el cos estriat, una zona molt més profunda relacionada amb el moviment i la coordinació corporal.
Tots apostàvem per veure més diferències en l'escorça prefrontal, on residl moviment i la coordinació corporal.
Tots apostàvem per veure més diferències en l'escorça prefrontal, on resideix el pensament complex.



Video:





Oumuamua:el primer asteroide interestel·lar que veiem és també el més estrany


Mesura 400 metres de diàmetre i va ser descobert el 19 d'octubre.
Mai havien observat un objecte celeste tan allargat: la seva longitud és 10 vegades més gran que la seva amplada.


Té una forma allargada que recorda un cogombre o a un cigarret i es tracta del primer asteroide interestel·lar que ens visita. I és que, encara que els astrònoms creuen que cada any arriba al sistema solar interior una roca procedent d'una altra estrella, aquest és el primer que s'ha observat amb telescopis i l'existència ha pogut ser, per tant, confirmada.


Es mou a una velocitat d'uns 26,4 quilòmetres per segon i els càlculs apunten que l'asteroide ve de la regió on hi ha la brillant estrella Vega, en la constel·lació de Lyra, encara que aquest astre no era a la mateixa zona del cel en què està ara l'astre quan l'asteroide va passar per allà, fa aproximadament 300.000 anys.


VIDEO :
 
Pàgina original

Pàgina relacionada

Pàgina relacionada



dimecres, 29 de novembre del 2017

L'encontre de Venus i Júpiter


Aquest dilluns es veurà la conjunció de Venus i Júpiter.

En aquests dies de novembre és possible veure Venus per l’Est, sobre les 07:30 de la matinada. La seva distància es ara 1.6 vegades més gran que la distància Terra-Sol, però d’ací un any acabarà en conjunció solar amb el Sol.

Per l’altre costat, Júpiter portava setmanes sense veure’s, però fa uns dies ha tornat al cel matiner.

La Lluna Nova tindrà lloc el dia 18 de novembre. El nostre satèl·lit apareixerà com un finíssim tall il·luminat en posicions molt properes a les de Mart, el dia 15; i a les de Júpiter i Venus el dia 17.





El 'nen papallona' que va regenerar el 80% de la seva pell gràcies a cèl·lules mare transgènique





Al juny de 2015, un nen de set anys, proper a la mort, va ser admès a la unitat de cremats de l'hospital universitari de Ruhr, a Bochum, Alemanya. Havia perdut la capa superior de la pell en el 60% del seu cos, i els metges ja remenaven tractaments pal·liatius.Tenia una enfermetat que es dia epidermólisis ampollosa que es una pell molt sensible.

Els metges van contactar en un investigador que havia demostrat 10 anys antes que era possible curar les cèl·lules mariposa indivisdual en teràpia gènica.No estaven segur si fer eixe trasplant però els pares digueren que si.Així que li van prendre la biòpsia.

Els cirurgians van cobrir el 80% del cos del nen amb la seva epidermis nova, en diverses operacions al llarg d'uns mesos. "Avui juga a futbol, ​​i quan es cau seves ferides es tanquen al cap de dues setmanes, com un nen normal

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2






La sequera enfonsa les reserves hidroelèctriques al nivell de 1995


L’aigua embalsada s’ha reduït un 33% en un any. Alerta roja en les reserves hidràuliques. La capacitat de les centrals elèctriques que aprofiten l’aigua per a produïr electricitat s’ha enfonsat al 27,7%. Segons les dades que maneja l'operador del sistema Red Elèctrica, es tracta del registre més baix des d'octubre de 1995. La situació és més alarmant en les conques hidrològiques situades al sud i l'est del país.

Segons les xifres de REE, Espanya tindria una capacitat actual de generar al voltant de 6.000 gigawatts per hora (GWh) amb l'aigua embassada a les preses d'Iberdrola, Endesa i Gas Natural Fenosa.

La situació actual de sequera i d'incertesa davant l'arribada de futures precipitacions manté en suspens a diversos departaments del Govern. En Medi Ambient segueixen treballant en un pacte nacional de l'aigua que estableix una planificació de la infraestructura actual davant una crisi d'aquest tipus. En Energia, per la seva banda, analitzen com aquesta situació pot traduir en un encariment en les factures de llum de milions de llars i empreses. La generació hidràulica té un cost molt més baix que altres tecnologies com el gas i el carbó.









VIDEO:





NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA 1

NOTÍCIA RELACIONADA 2



dimarts, 28 de novembre del 2017

ECOLOGISTES: LA SEQUERA HA VINGUT PER A QUEDAR-SE





Espanya és el país més àrid d’Europa. L’any 2017 està siguen un dels més secs de les últimes dècades. De moment, la primavera ha sigut la més seca des de 1965. Greenpeace analitza la grave sequera actual de manera global. Analitzen la mala gestió de aigua i desplisar. Elles demanen medites urgents per a previndreu la escasses.



Des de fa una dècada Espanya ha tingut que portar a cap la medita de protecció contra la sequera, Directiva Marco del Agua (DMA). En la que el seu principal objectiu és protegir i conservar la qualitat de l’aigua. La agricultura està sofrint grans pèrdues en la economia i en les collites ja que són els que més aigua utilitzen. Com que necessitaven aigua per a cultivar les seues collites, han tingut que extraure-la de les aigües subterrànies, que porta una sobre explotació il·legal i indiscriminada de aigües subterrànies. El medi ambient també està notant la falta de aigua. A més a més els incendis han evolucionat amb el canvi de clima. Un altre dels impactes que més alarmen és la falta de aigua per al abastiment de la població. La escasses de aigua en els embalces ha reduït la producció d’energia. Greenpeace treballa per a accelerar el tancament de centrals tèrmiques de carbó i nuclears així com la construcció d’un sistema energètica 100% eficient, intel·ligent, renovable i en mans de les persones.

En relació a la salud, la sequera també pot provocar problemes respiratoris , ja que cada any a Espanya moren 31000 persones degut a la contaminació atmosfèrica en les grans ciutats. “ Es tracta d’un ret en el que totes les persones tenim que treballar conjuntament. Perquè, la sequera ha vingut per a quedar-se.”



Noticia original

Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

El canvi climàtic farà que el drac barbut no siga tan llest






Conegut per ser un rèptil dòcil i fàcil de manipular, el drac barbut, procedent de les regions desèrtiques d'Austràlia, destaca per les seves avançades habilitats sociocognitives:
Fins ara es sabia que les condicions d'incubació podien influir en l'anatomia del cervell i en l'exercici de simples tasques en dracs joves, però es desconeixien els impactes que tindrien en processos cognitius més difícils, com els que presenten els dracs barbuts.

Un estudi, demostra com afecta la temperatura d'incubació de l'ou en aquests dos aspectes de la cognició social en rèptils adults.
Els resultats indiquen que els dracs barbuts que coven en ambients més freds fan millor les tasques cognitives que els que han estat incubats a temperatures més càlides.
Per demostrar-ho, científics, van sotmetre 13 ous a dos condicions d'incubació: set d'ells a una temperatura d'uns 30 ° C; i els altres sis) a uns 27 ° C.

Un any més tard, quan els dracs ja van tindre l'edat adulta, se'ls va mostrar un vídeo d'una dona desconeguda que obria una porta corredora per rebre menjar.
Després de 10 intents, el grup que va ser incubat en un ambient més fred va completar la feina molt més ràpid que els de les incubadores més calents. "Els nostres resultats indiquen que l'ambient d'incubació d'ous afecta a l'aprenentatge social en dracs barbuts adults"
Per als científics, l'estudi suggereix que el canvi ambiental generarà problemes als animals, que hauran de modificar els seus comportaments.

vídeo

noticia original

noticia relacionada 1

noticia relacionada 2

Planeta format en un lloc considerat impossible



S'ha descobert al voltant d'una estrella molt menuda un planeta gegant, El NGTS-1b,que no hauria d'existir segons la teoria de formació planetària més acceptada. Segons aquesta teoria, les estrelles xicotetes poden formar planetes rocosos fàcilment, però no reunir suficient material per formar planetes de la grandària de Júpiter.

NGTS-1b, és un gegant gasós, com Júpiter. A causa de la seva grandària i temperatura és qualificable com a "Júpiter calent", una classe de planetes que són almenys tan grans com el Júpiter del sistema solar, però a diferència d'aquest estan molt a prop de la seva estrella i per això la seva temperatura és molt elevada. NGTS-1b té aproximadament un 20% menys de massa que Júpiter i dista de la seva estrella un 3% de la distància entre la Terra i el Sol(unitat astronòmica). Per la seva proximitat a l'estrella, completa una òrbita cada 2,6 dies, el que significa que un any en NGTS-1b, dura dos dies i mig terrestres. L'estrella amfitriona, a uns 600 anys-llum de distància de la Terra, una classe d'estrella roja,és menys massiva, gran i brillant que el Sol.

Les estrelles petites com aquesta (de tipus espectral M) són de fet les més abundants en l'univers, així que és possible que hi haja molts d'aquests planetes gegants "impossibles" esperant ser trobats.





Noticia original
Noticia relacionada 1

Noticia relacionada 2

La importància del canvi climàtic

planeta cambio climatico







Es tracta d'una carta publicada recentment a la revista Nature.En aquesta s'alerta sobre el poc temps que ens queda si realment volem evitar els desatrosos efectes del canvi climàtic: tres anys.

És necessari reduïr molt les emisions de CO2 per al 2020 per a aconseguir que l' augment de la temperatura mitja del planeta no passe dels 1,5ºC.La qüestió és d'importància,ja que este any les temperatures han arribat a punts mai registrats en nombrosos punts del planeta.

Encara que la importància del problema és òbvia,les reaccions dels governs no estan a l'altura de les circumstàncies i l'actitud de la majoria dels ciutadans tampoc.En la Terra els sistemes naturals estan connectats de forma més útil de la que ens pensem.Si no intervinguem en aquest problema ja,en poc de temps anem a patir molts efectes.

dilluns, 27 de novembre del 2017

El sol aún gobierna la vida de los humanos.




Más de un millón de personas comprobaron que el sol (Reloj Biológico), sigue marcando la vida de los humanos urbanizados, el trabajo realizado por más de miles de millones de llamadas telefónicas cambian con las estaciones.


Imaginemos que se trata de España. Aunque Barcelona y A Coruña comparten la misma hora oficial, el Sol pasa por ambas ciudades con una diferencia de unos cincuenta minutos. La mayoría de sus habitantes van a la misma hora a trabajar o a la escuela. Sus tiendas y centros comerciales abren a la vez y en ambos lugares ven los telediarios a la misma hora. Sin embargo, según esta investigación, los barceloneses tenderían a realizar su primera llamada del día y la última llamada de la noche 50 minutos antes que los coruñeses.

Lo más intrigrante viene ahora. siguiendo esa lógica de las traslación de las llamadas al ritmo estacional del sol. El dia en el que se llamaría más tarde debería ser la el de la noche de san Juan, es decir, 23 de Junio, cuando más se acorta la noche




Noticia 1.

Noticia 2.

Noticia Original: Click Aqui