dilluns, 23 de maig del 2016

El Teide, tercer volcà més gran de la Terra

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una altitud de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià.
 Atès el seu historial eruptiu i la seva localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té algunes petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent, així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna d'altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) una mena de guardià de la porta d'aquell inframón.

A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'altitud, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud. Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100  m a Guajara. El mateix cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.135 m),[1] tots dos al costat nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica.

El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'hi accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m i arriba gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, i cal un permís per ascendir els darrers 200 m.

El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l'Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari).

Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig.

En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo relacionat

Pantanada de Tous de 1982

La Pantanada de Tous (popularment la pantanà) és el nom amb què es coneix la gran inundació ocorreguda el 20 d'octubre de 1982 com a conseqüència del trencament de la presa de Tous a causa de les pluges torrencials que arribaren als 700 mm/dia en algunes zones de la Vall d'Aiora i la Canal de Navarrés, i originà una riuada de 16.000 m3/s que arrasà la Ribera del Xúquer.

En algunes localitats, les pluges arribaren a 1000 mm en total des del dia 19 al 21. No obstant això, la magnitud del desastre es va multiplicar quan, a les 19:15 h del dia 20 d'octubre, i després d'unes quantes hores en les que la presa de Tous desbordava per dalt, es va trencar.

El trencament del pantà de Tous originà una riuada al Xúquer de 16.000 m3/s superior fins i tot a la de 1864 i arrasà les comarques de la Ribera Alta i la Ribera Baixa, en especial poblacions com Sumacàrcer, Gavarda, Beneixida, Alberic, Carcaixent i Alzira.

La zona inundada abastà els 290 km² de superfície. L'autopista A-7 i la via fèrria de Silla a Gandia tingueren també un important paper en la retenció de les aigües.

Moriren 40 persones i aproximadament 300.000 persones es quedaren sense llar en els dies següents. Molts dels habitatges van ser perduts definitivament. Fins i tot, pobles com Gavarda i Beneixida, es traslladaren d'ubicació en els anys posteriors (tot i que alguns veïns intentaren reconstruir els habitatges a la seua ubicació original).

Els danys superaren els 60.000 milions de pessetes, només en la província de València. Els afectats van optar per diverses vies per tal de ser recompensats econòmicament. Alguns d'ells, que van optar per la via judicial, van estar esperant en els tribunals més de vint anys per a cobrar les compensacions.

La Pantanada de Tous ha estat la catàstrofe més gran en la història moderna del País Valencià, només comparable, potser, amb la Gran Riuada de València.









Notícia original
Notícia relacionada

Vídeo

Erupció de l'Eyjafjallajökull en 2010

Les erupcions de l'Eyjafjallajökull del 2010 foren una sèrie d'esdeveniments volcànics que esdevinguèren al volcà Eyjafjallajökull Islàndia i les seves conseqüències socials, polítiques i econòmiques a Europa.
L'activitat sísmica va començar a finals del 2009, arribant a l'erupció volcànica del 20 de març de 2010, amb nivell 1 de l'Índexd'Explosibilitat Volcànica(VEI). Una segona erupció des del 14 d'abril, va provocar un intens núvol de cendra, que es va estendre pel continent europeu causant una interrupció del trànsit aeri i afectant a milions de passatgers a tot el món.
Primera erupció
A finals de desembre el 2009, va començar l'activitat sísmica a l'entorn de l'àrea volcànica de l'Eyjafjallajökull, amb milers de petits terratrèmols (la majoria de magnitud 1-2 Mw).
L'erupció sembla que va començar el 20 de març de 2010, entre les dos quarts d'onze i dos quarts de dotze de la nit, hora local (UTC), a uns quilòmetres a l'est de la glacera de l'Eyjafjallajökull.
Segona erupció

El 14 d'abril de 2010, després d'una breu pausa, va començar una nova erupció, aquesta vegada al cràter superior, al centre del glaciar, causant el desgel d'aquest i les crescudes dels rius propers, provocant l'evacuació de més de vuit-centes persones. El riu Markarfljót es desbordà i causà danys materials a la primera carretera d'Islàndia, la Hringvegur, que va ser tallada en un tram de 400 metres. Aquesta erupció va ser de naturalesa explosiva, estimant-se que va ser entre deu i vint vegades superior a l'anterior de març. Donat que aquesta erupció es va produir sota el gel glacial, la lava expulsada va patir un ràpid refredament, provocant la formació de petits fragments de vidre, que van ascendir dins la columna de cendra. La seva presència a les capes altes de l'atmosfera és molt perillosa pels avions,sent també potencialment perilloses per a la salut.
De la cendra llançada per l'erupció només una mica va caure sobre algunes àrees deshabitades d'Islàndia. La major part va ser escampada pels vents de l'oest, desplaçant-se per l'espai aeri del continent europeu.
El fum i la cendra de l'erupció redueix la visibilitat i les partícules microscòpiques de roca, vidre i sorra poden fondre's pel calor dels motors dels avions, i solidificar-se després, causant pèrdua de potència als motors i inutilitzar les turbines, amb la possibilitat que els avions s'aturin. SuèciaFinlàndiaDinamarcaAlemanyaFrança,Regne Unit i fins a una vintena més d'estats europeus van tancar el seu espai aeri completament, mentre que altres com NoruegaRússiaEspanya o Itàlia ho van fer parcialment, afectant a milions de passatgers. Aena va tancar diumenge al matí els aeroports de CatalunyaIlles BalearsAragóNavarraLa RiojaPaís Basc,Cantàbria i Astúries, reobrint-los hores després, a dos quarts de quatre de la tarda.
Aerolínies d'Alemanya i Països Baixos han fet vols de prova per a avaluar el risc del núvol de cendra, donat que no se sap quan trigarà el núvol a dissoldre's.
L'Associaciódel Transport Aeri Internacional (IATA) ha estimat que les aerolínies de tot el món perdran al dia uns 148 milions d'euros durant la interrupció del trànsit aeri.
Ací tenim algunes de les imatges que representen la situació del núvol de fum ocasionat pel volcà:




Notícia originalNotícia relacionadaVídeo

La Gran Riuada de València

Aquest any (2016), fa 59 anys d'aquest gran desastre. 

També, més coneguda com la Gran "Riuà". Podriem dir que entre el 12 i el 14 d'octubre de 1957 es varen produir dues riuades que varen canviar la ciutat.

La primera riuada
El dissabte 12 d'octubre de 1957 va estar plovent intensament sobre la ciutat. El dia següent va despertar desagradable encara que va ploure poc. En alguns pobles de l'interior de la província estava plovent des de feia trenta hores. Llíria, Sogorb, Xelva, Requena i Bunyol havien rebut precipitacions de 500 litres en els últims dos dies. Els rius Palància i Millars, més el barranc del Carraixet i els rius Magre i Túria estaven creixent de manera alarmant. A dos quarts de la nit del diumenge 13 es van rebre les primeres trucades d'alarma a Govern Civil, anunciant des Pedralba i Vilamarxant la crescuda del riu. A les onze de la nit es va decidir donar la veu d'alarma a la Guàrdia Civil, Policia i serens de València perquè estiguessin en situació d'alerta. A València no plovia en aquests moments.
Poc després de la mitjanit del dilluns 14 d'octubre, el material arrossegat pel riu va començar a tapar els ulls dels ponts de la ciutat. Les alarmes van començar a sonar, i els guàrdies i vigilants a alertar la població. El Túria va trencar el límit, l'aigua va començar a desbordar l'ampit del riu i les primeres onades van inundar els carrers. En aquest moment va començar a ploure amb fúria. Les aigües xocaven contra els ponts i feien saltar grans onades. Entre les dotze i la una de la matinada el cabal va créixer més de dos metres i va augmentar la seva fúria. A dos quarts de dues l'aigua del riu superava per dos metres i mig el seu nivell habitual. A la presa de Manises s'informava que el nivell de l'aigua era set metres superior al normal; a Mislata hi havia triplicat el seu ample natural.El aigua potable va perdre pressió i va començar a rajar bruta. L'electricitat va faltar en la majoria dels barris. Els telèfons es van col·lapsar. Dotzenes i dotzenes de tapes de clavegueram van ser acomiadades pels sortidors que van començar a vomitar aigua bruta sobre els carrers. Gran part de València va quedar sota l'aigua i la inundació es va estendre des del centre fins al mar. La Plaça de la Mare de Déu no es va inundar, ni el carrer del Micalet, la Plaça de la Reina ni el Palau Arquebisbal. La València romana va quedar intacta: el turó primera de la ciutat va demostrar que sens dubte els seus fundadors sabien on situar-se.
A les quatre de la matinada el Túria havia arribat al seu cabal màxim. A partir d'aquest moment el nivell de les aigües va descendir lentament. A la presa de Manises, el màxim, vuit metres sobre el cabal normal, s'havia reduït a quatre a les sis de la matinada del dilluns 14 d'octubre. València havia quedat incomunicada, excepte per una línia telefònica exterior a través de Castelló amb la qual es van fer arribar els primers informes a Madrid.
La reacció va començar a produir-se al dia; a la ciutat hi havia, sobretot, un enorme sorpresa. Faltava electricitat en gairebé tots els barris i el subministrament d'aigua potable s'havia interromput. Les carreteres de Madrid, Barcelona i Albacete oferien serioses dificultats de pas i no hi havia ferrocarrils. Les escasses línies de telèfon i telègrafs disponibles havien estat posades al servei de les autoritats. Alguns ponts havien desaparegut, juntament amb part de l'ampit del riu i gran part de la ciutat havia estat danyada. Però el pitjor encara estava per arribar.


La segona riuada
Cap a la 1 del migdia, al Govern Civil ia l'Ajuntament no hi havia cap dubte: una nova inundació, més gran que la primera, s'acostava. A partir del migdia la van confirmar tots els punts de referència al llarg del riu, des Pedralba fins Vilamarxant. El riu anava molt més alt que a la nit anterior, calculant-se un cabal de 3.500 metres cúbics per segon. La inundació va trigar dues hores a recórrer els últims trenta quilòmetres. Sobre les dues de la tarda va començar la segona inundació. A les 14:30 gran part de la ciutat tornava a estar inundada. Poc després va començar a diluviar, més de cent litres per metre quadrat en només mitja hora. Segons s'explica, l'aigua no permetia veure una façana des de la façana contrària. A dos quarts de quatre de la tarda el riu va aconseguir la seva màxima amplitud, inundant de nou barris sencers. Una part dels morts els havia causat la primera avinguda, però la segona va fer el major dany, aconseguint una altura metre i mig superior a l'anterior. Van cedir fonaments i van caure cases i ponts. Els únics que van resistir van ser els cinc ponts històrics. Es calcula que el cabal del Túria sumat al del Carraixet va superar els 6.000 metres cúbics per segon. La zona inundada va arribar a les 2.200 hectàrees. A les set de la tarda el aigua per fi va baixar, deixant rere seu morts, destrucció i muntanyes de fang.

Ajudes rebudes
La primera ajuda que va arribar, en el matí del 14 d'octubre, va ser un camió de pa procedent d'Alcoi, al qual després es van sumar camions de Sueca, Torrent, Gandia, Burjassot, Alzira i molts altres, aconseguint un total de 40.000 racions. Els primers bombers de l'exterior que van aconseguir entrar a la ciutat van ser els bombers de Cartagena, seguits pels d'Alacant, Castelló, Saragossa, Madrid, Múrcia, Barcelona, ​​Terol i Albacete. La primera ajuda oficial va arribar del vaixell de l'Armada "Sarmiento de Gamboa", que estava atracat al port. A ell se li van sumar sis vaixells de l'armada. A petició de l'ambaixador dels EUA a Madrid, el "Lake Champlain", un portaavions nord-americà que navegava entre Barcelona i Palma, va posar rumb a València on va arribar el matí del dia 16. Els helicòpters que portava van ser els encarregats de distribuir l'ajuda.
Al llarg dels següents dies i setmanes van anar arribant aliments i medicines de la resta d'Espanya. L'exèrcit es va encarregar d'arreglar carreteres i restituir ponts. També van instal·lar cent barracons per acollir famílies que no tenien on dormir. També va arribar ajuda d'Holanda, França, Gran Bretanya, Itàlia i Portugal.
A poc a poc les donacions i les recaptacions solidàries es van anar multiplicant. Va arribar diners d'Estats Units, Suècia, Uruguai, ... En total es van recaptar uns 208 milions de pessetes: 120 procedents de tot Espanya, 67 milions de la província de València i aproximadament 20 milions d'altres països. Però per rebre l'ajuda oficial de l'Estat va haver d'esperar fins al 23 de desembre de 1957, quan es va signar oficialment el "Decret d'Adopció de València" amb una dotació de 300 milions de pessetes, destinats tant a la ciutat com a la resta de pobles afectats per la riuada.

La superfície inundada va ser calculada en 2.211 hectàrees, però l'anomenada "Batalla de la Fanga" es va centrar en 11.2 quilòmetres quadrats de zona urbana on els militars es van trobar una mitjana de 25 centímetres de fang. Més de 3.000 soldats i 200 vehicles van retirar en els següents trenta dies 370.950 tones de fang. El balanç total va ser de 1.131.000 tones de fang retirades.

Notícia original
Notícia relacionada

Vídeos:
Documental sobre la Riuada de València
Notícia riuada 1957




La vespa asiàtica s'assenta a Europa deixant un impacte socioeconòmic en el nord d'Espanya

La vespa asiàtica s'ha establit a Itàlia, Regne Unit i Espanya, en les àrees de clima suau i humit, aquesta no és agressiva per a les persones, però està causant un impacte socioeconòmic en el nord espanyol per tenir com a presa preferida l'abella de la mel.

Una reina en un niu pot tenir fins a 15.000 cel·les i es poden produir fins a 500 reines en un any. S'estima que una sola vespa pot capturar entre 25 i 50 abelles al dia, aprofitant que la seua grandària és molta major per a infondre'ls por i matar-les d'un colp de mandíbula, "separen les parts del cos, les uneixen en una bola i les traslladen fins al niu per a alimentar a les seues larves", segons ha informat el Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (Creaf) de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) en un comunicat.

Després, entren en la bresca i acaben amb la mel, un 'modus operandi' que ha provocat un impacte socioeconòmic en les zones mel·líferes del nord d'Espanya; en l'àrea basca de Pasaia Donibane en 2012 van registrar una mortalitat d'aquest insecte del 30% i se sospita que la mateixa vespa té efectes sobre altres productes agrícoles, com a flors o fruits conreats que consumeixen els exemplars adults.

Un estudi del Creaf, que avaluava el risc d'invasió, ha determinat que les zones humides i de temperatures suaus són idònies perquè aquesta espècie s'implante, per aquesta raó llocs més àrids i secs com Almeria i Madrid tenen un baix percentatge d'invasió.

Notícia orginal

Informació relacionada
Com fer front a l’amenaça de la vespa asiàtica?

La vespa asiàtica arriba a Mallorca


Vídeo:








diumenge, 22 de maig del 2016

Descobreixen a Austràlia proves d'un gran asteroide que va provocar terratrèmols i tsunamis

Científics internacionals han trobat recentment proves de que un enorme asteroide va colpejar fortament la Terra al principi de la seua vida. Aquestes evidències són perles de vidre diminutes anomenades esfèrules. Segons apunta l’estudi publicat en Precambrian Research, aquestes evidències s'han trobat al nord-oest d'Austràlia i, segons els experts, es van formar a partir de material vaporitzat per l'impacte d'asteroides. Andrew Glikson, de la Universitat Nacional d'Austràlia (ANU), ha assenyalat que l'impacte hauria provocat terratrèmols i tsunamis d'enormes magnituds, que haurien causat, per exemple, molts dels penya-segats actuals.

L'asteroide hauria tingut d'entre 20 i 30 quilòmetres de diàmetre i hauria creat un cràter de centenars de quilòmetres d'ample.

Els científics han trobat les perles de vidre en un nucli de perforació de Marble Bar, al nord-oest d'Austràlia, en alguns dels més antics sediments coneguts a la Terra. L'investigador ha estat buscat evidències d'antics impactes durant més de 20 anys i immediatament va sospitar que les perles de vidre es van originar a partir d'un asteroide. Per a Glikson aquesta troballa és "només la punta de l'iceberg". "Només hem trobat proves de 17 impactes de més de 2.500 milions d'anys, però podrien haver estat centenars", ha declarat.

Notícia original

Noticies relacionades
L'asteroide 'Gran Carbassa' esquiva la Terra i prossegueix el seu viatge per l'espai

Video

dissabte, 21 de maig del 2016

Greenpeace escala les Torres Kio

Sis activistes de Greenpeace han escalat la façana sud d'una de les dues Torres Kio per protestar per les negociacions que porten un terme de la Unió Europea i els Estats Units per donar llum verda al Tractat de Lliure Comerç Transatlàntic i Inversió (TTIP).

L'Organització ecologista considera que aquest tipus d'acords s'han de negociar sota el paraigua dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides o els: compromisos assolits a La Cimera contra el Canvi Climàtic de París, SEGONS ONU comunicat remès per l'ONG.

És Important dir "alt i clar" que ens oposem a aquest acord i que s'haurien de paralitzar aquestes negociacions perquè s'estan posant en risc conquestes ambientals i socials, Ha manifestat Miquel Àngel Soto, portaveu de Greenpeace Espanya.

L'Acord Transatlàntic per al Comerç i la Inversió (TTIP per les seues sigles en espanyol) es tracta de l'ONU ambiciós tractat comercial per facilitar els intercanvis entre EUA i la UE: així mateix però per harmonitzar regulacions que permeten establir estàndards a un nivell Mundial.

Les negociacions sobre aquest acord tracten multitud d'aspectes i sectors d'interès per a la ciutadania com l'agrícola, alimentació, regulació de substàncies tòxiques, contractació pública, serveis o la coordinació en matèria de regulació.

Per a l'organització, ambdues parts pretenen eliminar les barreres al comerç, especialment les no tarifàries, les que tenen a veure amb la diferents normes i estàndards de qualitat, salut, medi ambient, de denominació d'origen i que dificulten el comerç entre tots dos costats del atlàntic.

Noticia Original: 

Noticies relacionades:




divendres, 20 de maig del 2016

Tsunamis gegants van arrasar bles costes a Mart


Les antigues línies de costa de l'oceà que va ocupar les planes del nord de Mart van ser destrossades per dos megatsunamis fa uns 3.400 milions d'anys. Així ho arreplega un estudi internacional basat en imatges tèrmiques de les planes del nord d'este planeta, on apareixen enormes depòsits sedimentaris que podrien haver sigut emplaçats per eixos dos gegantins tsunamis. El treball es publica esta setmana en Scientific Reports. "Nuestro treball confirma la presència d'oceans estables i extensos a Mart, almenys fins fa 3.000 milions d'años", subratlla a Sinc Alberto G. Fairén, coautor del treball i investigador en el Centre d'Astrobiología (CAB) a Madrid i la Universitat Cornell a Nova York.

"Además -añade-, confirmem que els oceans haurien sigut molt freds. És a dir, no cal imaginar platges com les de Llevant en el Mart primitiu, sinó un entorn més semblant a l'oceà Glacial Ártico". Les imatges tèrmiques mostren lòbuls gelats, importants des del punt de vista astrobiológico, ja que probablement es tracte de salmorres congelades de l'antic oceà marcià. El nou descobriment també oferix una resposta senzilla a una pregunta que durant dècades s'han plantejat els científics: Per què no es reconeixen línies de costa si realment va haver-hi un oceà a Mart fa uns 3.400 milers de milions d'anys? 

"Ofrecemos una nova peça que podria ajudar a resoldre este trencaclosques: els depòsits generats pels tsunamis van poder modificar la línia de costa dels oceans primitius de Mart, contribuint a l'elevació desigual -diu Fairen-, encara que hi ha altres possibilitats, com la presència d'immensos camps glaciare sobre la línia de costa, el flux d'aigua des de les terres altes cap a les baixes o canvis en l'estructura tèrmica de la litosfera". L'estudi ha documentat els dos esdeveniments de tsunamis separats per un període d'alguns milions d'anys, durant el qual el nivell de l'oceà va retrocedir i el clima es va tornar molt més fred.

El misteri dels pardals rojos

En el món de les aus el color roig té un significat singular. Moltes espècies utilitzen les parts roges dels seus pics i plomes per a dissuadir els rivals, atraure a les seues parelles i inclús influir en la selecció sexual, perquè esta tonalitat denota una major qualitat individual. 

Dos estudis publicats en Current Biology han identificat el gen que codifica l'enzim capaç de convertir els pigments grocs, obtinguts per la seua dieta alimentària, en un cridaner roig. Fa quasi 100 anys, els criadors de canaris (Serinus canària) van creuar esta espècie amb cardenalitos (Carduelis cucullata) , d'un intens color carmesí, la qual cosa va donar lloc als primers canaris rojos del món. Els investigadors del primer estudi van comparar les seqüències del genoma d'estos dos tipus de canaris amb les de les cagarneres roges (Carduelis carduelis) , a la cerca del gen responsable de les diferències de color de les aus. 

"Para produir les plomes roges, les aus convertixen els pigments dietètics grocs, coneguts com a carotenoides, en colorants rojos que posteriorment es depositen en les plumas", explica Miguel Carneiro, investigador de la Universitat de Porto (Portugal) i autor principal del primer estudi. "Estos mateixos pigments també s'acumulen en els cons fotorreceptores existents en la retina amb l'objectiu de millorar la visió en color", afig l'expert.

Uns quants gens expliquen el perque la girafa te un coll tan llarg


<p>Jirafas Masai macho adultas en Tanzania (África) / Doug Cavener</p>Un equip internacional de científics ha seqüenciat per primera el genoma de la girafa (Giraffa camelopardalis) i el seu parent més pròxim, l'ocapi (Okapia johnstoni) . Estos dos animals presenten seqüències de gens molt paregudes perquè van divergir d'un avantpassat comú fa tan sols entre 11 i 12 milions d'anys, un temps relativament recent en l'escala d'evolució. 

"La estatura de la girafa, dominada pel seu llarg coll i llargu
es potes, amb una altura total que pot aconseguir els sis metres, és una proesa extraordinària de l'evolució que ha impressionat i meravellat des de fa uns 8.000 anys. Fa tant temps que apareix inclús en les famoses escultures de pedra en Dabous en la República de Níger (África) ", explica Douglas Cavener, investigador de la Universitat Estatal de Pennsilvània (EUA) , que va dirigir l'equip d'investigació junt amb Morris Augurava, de l'Institut Africà Nelson Mandela per a la Ciència i la Tecnologia a Tanzània (África).

Per a identificar els canvis genètics que podrien ser responsables de les característiques úniques de la girafa, inclosa la seua velocitat en carrera curta que pot aconseguir els 60 km/h, Cavener i Augurava van comparar les seqüències de gens codificantes de la girafa i l'ocapi amb més de 40 d'altres mamífers com la vaca, l'ovella, la cabra, el camell i els sers humans.El cor de la girafa ha de bombar sang dos metres cap amunt per a poder proporcionar sang al seu cervell. Esta gesta és possible perquè el seu cor ha evolucionat per a tindre un ventricle esquerre inusualment gran. A més, té la pressió arterial dos vegades més alta que altres mamífers.


Noticia original

El risc d'expansió del "zika" en Europa es de "baix moderat".

L'Organització Mundial de la Salut (OMS) ha publicat hui una nova avaluació del risc de transmissió del zika en els països del continent europeu. Si bé este risc varia en tota el territori, és major en els països on els mosquits Aedes estan presents. "Los resultats apunten l'existència d'un risc de propagació del virus en la regió europea, i que este risc varia de país a país", afirma Zsuzsanna Jakab, directora regional de l'OMS per a Europa. "Con esta avaluació del risc, volem informar i preparar a cada país europeu en funció del seu nivell de riesgo", afig Jakab. "Es preten alertar als països en major risc perquè enfortisquen les seues capacitats i prioritzen les activitats que impedisquen un gran brot de zika".

L'OMS va avaluar el risc d'un brot en els estats membres d'Europa i Lichtenstein, basant-se en la combinació de dos factors: la probabilitat de propagació del virus i la capacitat nacional existent per a previndre o contindre la transmissió local ràpidament. De forma local, la probabilitat de transmissió, si no es prenen mesures per a mitigar l'amenaça, és moderada en 18 països de la regió europea (de major a menor probabilitat: França, Itàlia, Malta, Croàcia, Israel, Espanya, Mònaco, San Marino, Turquia, Grècia, Suïssa, Bulgària, Romania, Eslovènia, Geòrgia, Albània, Bòsnia i Hercegovina i Montenegro) i alta en àrees geogràfiques limitades, com l'illa de Madeira (Portugal) i la costa nororiental del Mar Negre. 

De manera desglossada, les zones amb presència d'Aedes aegypti, el vector primari del zika, tenen un alt risc de transmissió del virus. A més, 18 països (33%) tenen una probabilitat moderada, a causa de la presència d'Aedes albopictus, un vector secundària; i 36 països (66%) tenen un davall, molt davall o cap risc, a causa de l'absència de mosquits Aedes o condicions climàtiques inadequades per al seu establiment.

Noticia original

LA PUJADA DEL MAR S'EMPASSA DIVERSES ILLES DEL PACÍFIC

En les últimes dècades diverses illes de l'oceà Pacífic han desaparegut sota el mar. El canvi climàtic i l'ascens del nivell del mar se les ha empassat i continuarà tragarant-se moltes altres illes i zones costaneres en els pròxims anys.

Des de 1947, científics australians han seguit l'elevació del nivell de les aigües que envolten a les illes Salomó i han pogut comprovar amb imatges la desaparició de cinc illes. Tot i que la més gran tot just tenia cinc hectàrees, es tracta d'illots amb vegetació, vida silvestre i humana. En algunes encara s'aprecien arbres que s'ofeguen amb les seves arrels sota el mar.

Els registres obtinguts dels troncs dels arbres mostren que el nivell del mar s'ha mantingut estable en els últims segles, No obstant això aquest equilibri s'ha perdut en les últimes dècades. Des de mitjans del segle passat, l'oceà puja uns 3 mil·límetres (mm) cada any.
 
L'estudi, publicat a Environmental Research Letters, també mostra que sis illes han perdut fins al 62% de la seva terra. A més, el ritme d'avanç del mar s'està accelerant. Les imatges preses des del cel mostren que fins als anys 60, les aigües arrabassaven un 0,1% per unitat d'àrea. El percentatge va pujar fins al 0,5% anual fins a 2002 i, des d'aleshores, ha explotat fins a l'1,9%. I, açò no acaba ací, sinó que la pujada del nivell del mar a les Illes Salomó en els últims 20 anys ha estat tres vegades més gran que la mitjana global.

El drama està passant gairebé en directe. A l'illa de Nuatambu, per exemple, on vivien 25 famílies, el mar s'ha empassat la meitat de la terra de l'illa en el que va de dècada i s'ha emportat per davant 11 cases. En diverses illes ja han hagut de mudar-se a les zones més elevades o a altres illes, fet que ha provocat que algunes comunitats s'han trencat (amb alguns membres desplaçats i altres encara resistint).El mar ha començat a endinsar-pel que ha obligat a comunitats de pescadors a pujar turó amunt i reconstruir el seu poble lluny del mar.

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIES RELACIONADES:
- La pujada del nivell del mar s'està accelerant

VÍDEO:



dimecres, 18 de maig del 2016

VERDE QUE TE QUIERO VERDE.


Algunes ciutats com: Copenhaguen, Ciutat de Mèxic, Barcelona o Madrid, són una mostra de zones que han apostat per les cobertes verdes
La construcció de teulades ajardinades va ser primerament un somni però hui per hui s'encamina a ser una realitat comuna en algunes ciutats Espanyoles.
Un exemple d'això el podem trobar en Boadilla de la Muntanya (Madrid), que disposa d'una de les cobertes ecològuiques més importants del planeta.
"El segle XXI sera verd o no sera", va discórrer el president de l'associació Espanyola de cobertes verdes.



Es poden construir en la majoria de les cobertes, però hem de tenir en compte que es necesita l'estudi previ dun tècnic; per a que analitzi si l'habitatge pot o no suportar aquest tipus de teulada.
Ademes és necessari el vot de les tres cinquenes partes dels veïns per a la seva instal·lació.

Les cobertes enjardinades donen ús a milions de metres quadrats i contraresten la perduda d'espais naturals, així mateix aporta grans beneficis tant al medi ambient com als propietaris de la finca:

- Aïllament tèrmic ( no supera els 35 graus)
- Allarga la impermeabilització.
- Reté l'aigua de les precipitacions.
- Redueix la contaminació atmosfèrica i acústica.
I en le steulades actua com a "tendal" reduint fins un 30% la despesa en climatització.

Amb la tecnología actual shan desarrollat cubertes verdes que intenten imitar la natura mitjançant un mecanisme constructiu multicapa, en el qual cada capa realitza una necesitat de la planta y tot el sistema.

NOTICIA ORIGINAL









dimarts, 17 de maig del 2016

La lluita d'Oriol Mitjà contra un bacteri que esborra els rostres.

Mitjà quan va arribar a la illa de Lihir , es va trobar amb malalties medievals, com el pian,  provocat per un bacteri que esborra els rostres i deforma les cames. Afecta a 500.000 persones, sobretot xiquets, en 13 països d'Àfrica, el sud-est asiàtic i el Pacífic occidental. Mitjà, va decidir quedar-se i buscar una estratègia per a lluitar contra aquesta malaltia oblidada. I la va trobar. Bastava una sola pastilla d'un antibiòtic barat, la azitromicina,que en els països rics s'empra contra l'otitis i la bronquitis. Amb la idea de Mitjà, l'OMS ha llançat una campanya per a eradicar el pian de la faç de la Terra en 2020. Podria ser la segona malaltia humana eradicada, després de la pigota.
El pian apareix on comença la pobresa extrema de les zones més remotes del planeta, sense aigua, sense llum i sense sabó. 



No obstant açò, Newcrest una mineria australiana és una de les poques organitzacions que ha finançat les recerques del metge espanyol. En 2012, Mitjà va publicar els resultats del seu primer assaig clínic en Lihir, amb 250 xiquets. Als sis mesos de prendre una sola pastilla de azitromicina, el 96% dels xics estaven curats. El metge va demanar llavors diners per a dur a terme una campanya de tractament massiu en l'illa, per a eradicar la malaltia en el món. Va sol·licitar ajudes al Ministeri d'Economia espanyol, al Govern australià, a la Comissió Europea i al Wellcome Trust britànic però no va aconseguir cap. La minera Newcrest posa 25.000 euros a l'any. I el pla de Mitjà està obtenint resultats “espectaculars”, segons l'OMS.
A més, la farmacèutica Pfizer, ha rebutjat fer una donació de azitromicina contra el pian, segons assenyala Mitjà.

Noticies relacionades:
NR1: 
NR2: 


Vídeo: 
                 

EL TEMPS S'ACABA


La ONG Robin Wood ha aconseguit cridar l'atenció amb tres il·lustracions que tenen com a fi la denúncia dels efectes de l'acció humana sobre el medi ambien
La campaña de l'organització ambintalista alemana ha estat llançada amb un eslògan concís: "Destruir la naturalesa és destruir la vida"; per mitja de la qual es pretén advertir de les conseqüencies fatals que esta causant l'home en la naturalesa. Les il·lustracions han sigut disenyades per Surachai Puthikulangkura. 
Es poden observar les figures de: un os polar, un cérvol i un simi, triades amb premeditació, ja que son espècies representatives dels habitats que estan sent degradats per l'acció humana. En els lloms de tots ells es superposen paisatges en miniatura que gradualment fan desapareixer la silueta. Una representació molt simbòlica, ja que si li donem al zoom, les imatges ofereixen una realitat molt desalentadora.


Resultado de imagen de ong robin wood
Aquesta primera imatge esta titolada El desglaç, i representa el canvi climàtic. sobre la figura de l'os polar, - una especie en extinció- es pot veure una planta petrolífera en flames i diferent maquinària, que ens recorda a les polèmiques activitats en l'Ártic d'algunes multinacionals, entre elles shell, que va abandonar el treball en agost del 2015.







Resultado de imagen de ong robin woodLa segona imatge te com a títol la desforestació de la selva, i esta representada en un cérvol.
Espercep un bosc completament talat, grues i llenyataires arrasant amb els últims arbres. se'ns indueix donç al fet de que els humans ja hem destruït la meitat de tots els arbres del planeta.
diversos estudis confirmen que es talen 15.000 milions anualment.







Resultado de imagen de ong robin wood
En la tercera y ultima imatge, La destrucció del bosc tropical, la part superior del primat està embolicada en flames, i recorda la crema il·legal de terrenys per a una posterior producció d'oli de palmell, que s'utilitza per als biocombustibles i cosmètics.
Aquestos incendis han estat tan violents que l'habitat d'espècies com l'oranguta ha quedat pràcticament anul·lades, i fins i tot ha afectat als humans, on el fum a arribat a les zones urbanitzades i ha obligat al tancament d'escoles, entre altres..