El seu creixement clonal es deu un procès que aquesta planta hi comparteix amb altres marines, on fan una divisió en la qual hi produeixen meristemes i rizomes.
Els científics han descobert que aquests rizomes creixen un centímetre cada any i que ocupen l'espai pertinent fins a extendre's molts quilòmetres, fent moltes plantes amb un clon.
Carlos Duarte, ens diu que els rizomes són resitents a la degradació i manté coneccions amb un mateix clon molts anys; és un procès lent i el seu genoma és molt resistent a les mutuacions.
Les ja no hi poden amb el canvi climàtic , ja que elles s'adapten o sinò emigren a altres països on no hi ha tanta contaminació atmosfèrica.
Segons el clima que hi haja en en un medi o en un altre la distribució dels animals, com el de les plantes variarà, però sempre depent de la temperatura que hi tinga eixe medi.
S'ha fet un estudi del canvi climàtic, de dues dècades, que ha afectat a unes 9500 ocells i a unes 2000 papallones, de tota Europa.
Cada organisme s'adapta a la zona a la qual hi viu, amb les millors condicions per al seu metabolisme, alimentació i per a la seua reproducció, fou una anotació que hi realta el biòleg Constantí Stefanescu.
També, ens diu que si les temperatures canvien, alhora han els animals han de canviar la seua temperatura per a mantindre's constant amb el medi en el qual hi habiten, i sinò s'hi pot aconseguir rep el nom de deuda climàtica.
El canvi de les temperatures depenen de les barreres del paisatge i de les característiques de cada espècies.
La deuda climàtica s'hi nota més en les aus, ja que aquestes estan acostumats a cicles de vida més llargs i no passa en altre animals.
A causa del ràpid desglaç del Danubi pasant per Belgrado han sigut danyats una decena de vaixells en la capital serbia. Alguns dels vaixells han arribat a enfonsar-se, darrere de ser colpejats pels grans blocs de gel. El riu que es la principal via comercial fluvial d’Europa es va congelar desde Austria fins el Mar Negre degut a la ola de fred siberia, obligant a suspendre el trafic de vaixells.
El veloç augment de les temperatures i com a conseqüència el ràpid desglaç també ha arrosegat els restaurants i ha causat destroces de naus en en port deportiu de Kapetanija, causant danys valorats en centenars de milers d’euros.
Aproximadament uns 300 peixos d’aigua tant dolça com salada an aperegut morts en la desembocadura del riu Daró (Pals) i en la platja de Sa Riera (Begur). La majoria dels peixos son mussols i lubines. Els análisis del cursos fluvials de la zona realitzats per l’ ACA (Agencia Catalana de l’Aigua) ha asegurat que les aigües es troben dins de les condicions normals, i per tant an descartat la idea de contaminació de l’aigua i an suposat que les morts han sigut provocades pel fred de la zona i la disminució brusca de temperatures a l’aigua. Centran-se amb la ola siberiana de fred ja que aquesta podria ser la causa de la congelació d’algun tram de riu que acausa de les poques plutges tenen un cabal escas, mentre que la persistencia del mar de fons haura reforçat la tendencia. Finalment despres dels avisos i les inspeccions l’ACA ha confirmat que no s’ha incrementat el nombre de morts.
Un nou estudi ha demostrat que l’aparició del fenomen meteorològic La Niña ha alterat les migracions d’aus, que es consideren beneficioses per evitar l’aparició de nous ceps més perillosos de virus de la grip que afecta als humans.
Des de el 1918 fins l’actualitat han hagut nombroses pandèmies de grip, amb un índex de gravetat des de les més mortíferes a les més beneficioses.
L’estudi realitzat per Jeffrey Shaman, de la Universitat se Columbia i Marc Lipsitch, de la Universitat de Harvard analitzà l’activitat meteorològica abans d’ocórrer les pandèmies i s’arribà a la conclusió que totes aquestes foren precedides per temperatures més baixes del normal en la superfície del mar que demostren la relació de l’aparició de nous virus amb el fenomen meteorològic de La Niña.
El fenomen “la Niña” consisteix en la oscil•lació natural de temperatures fredes sobretot en l’equador de l’Oceà pacífic. El Niño (ENSO- oscil•lació del Sud), és doncs el cicle contrari a la Niña, i per tant és una fase més càlida.
Shaman i Lipsitch defenen la hipòtesis de què aquests fenòmens produeixen alteracions en la migració d’aus i que conseqüentment afavoreix l’ intercanvi de gens amb el qual es creen nous virus més infecciosos i perillosos.
A més a més, açó també pot provocar l’ intercanvi
genètic entre diferents virus ocasionant pandèmies, com la de la grip del 2009.
No em de confiar-se de que no som intolerants a la lactosa perque sempre ens ha agradat i ens ha sentat be, ja que amb el temps la lactasa va desaparegent i es posible que en algun moment no sigam capaços de digerir els lactis. Llavors si prenem lactis sofrirem conseqüències com dolor adominal,flatulencia o diarrera. Aproximadament un 15% de la població mediterránea te algun grau d’intolerància a la lactosa, però molts d’ells no ho saben. Es tracta d’una dolencia bastant visible ja que cada vegada hi ha una millor tecnología per a diagnosticarla, i els metges están més sensibilitzats amb determinats problemes alimentaris. Aseguren que es pot dur una bona alimentació sense lactis. La gent que descubrís que és intolerant a la lactosa troben limitacions a l’hora de menjar, ja que hi ha molts aliments que la contenen i inclus algun medicament. Encara que la situació a millorat per als intolerants ja que ara els metges estan millor informats i tal vegada selletgen els productes alimentaris que contenen lactosa al igual que ho fan amb els celiacs. També a Espanya s’ha comercialitzat una pastilla de lactasa, la qual no aporta ningun efecte secundari ja que es tracta de ingerir el enzim que tenen deficient els intolerants (lactasa), però s’ha de controlar la quantitat. Aquest producte es comercialitza en diferents països, i la clau per penderla o no consistís en la mesura del grau d’intolerància. Encara que hi ha molts productes sense lactosa que aporten calci, i aixi poder substituir els lactis.
Gràcies a un grup d'investigador russos de l'Acadèmia Russa de Ciències , especialment David Gilichinsky i els seus amics han aconseguit "resusitar" una planta amb flors que portava 30.000 anys morta, situada a uns 38 metres davall del sòl congeltat de Sibèria.
Aquesta notícia fou publicada a la revista PNAS en un article en el qual els científics explicaven com han aconseguit nous exemplars d'aquesta planta.
En aquest informe, expliquen com desenterraren les llavors i els fruits d'aquesta planta, anomenada "Silene stenophylla” la qual las situaven en el Pleistocèno .
Aquesta planta la trobaren prop del riu Kolyma , situat al nord-est de Siberia.
Per a trobar-la, van perforar el permafost, la capa gelada del sòl, la qual ocupa milions de quilòmetres quadrats i on molts científics han pogut encontrar milers de llavors i cossos congelats.
Quan ja la tenien, van utilitzar dos sistemes per a “ revirila” que van ser: van tornar a conrear els teixits de la planta i per el sistema de la micropopagació, els quals els van oferir joves clons que van naixer en unes macetes de creixements. Aquest clons quan van tenir una certa edat, els van eixir les flors i fins i tot van donar fruits.
Quan van acabaren l' experiment , van observar que els clons tenien uns fenotips diferents als de la planta "mare". Aquesta dada els va donar a entendre que el permafost que era la capa on la encontraren , és un bon lloc per guardar el material genètic de les plantes o altres éssers que es dipositen allà, i una bona reserva de gens antics.
Segon els científics, pel que fa al tema històric de les “resurecció” d'animals, plantes i altres éssers siberians, a data d'avui aquesta investigació ha estat l'única que s'ha fet amb éxit en plantes amb flors.
La Unió Europea aposta per la bioeconomia ja que l’objectiu es buscar la sostenibilitat (http://portalsostenibilidad.upc.edu/) i la protecció del medi ambient, per tant, cal utilitzar productes que no fagen malbé el nostre entorn. Aquesta idea es preten extendre no sols a tota la UE sinó també a tot el continent.
Al medi que ens envolta, trobem una gran quantitat de plantes, animals i microbis, que són manipulables, alterables per l’ésser humà i d’ells és poden extraure productes per a l’alimentació, la indústria y l’energia, que siguen de gran qualitat i beneficiosos per a l’hàbitat, ja que son recursos biològics renovables i així, presentar-los al mercat i pugüin arribar a tothom.
El que es pretén es utilitzar matèries primes renovables que provenen de l’agricultura, la pesca, la acuicultura i els residus, que no fagen malbé el nostre entorn, i per això s’estan fent nombroses investigacions dirigides a la bioeconomia, amés aquesta, factura més de dos billons d’euros anuals a Europa i crea llocs de treball a 22 millons de persones.
Però també cal tindre en compte els efectes negatius que té, com per ejemple, posa en perill l’alimentació de millons de persones, ja que els cultius per a produir aliments els sustituixen per cultius per a produir biocombuestible.
Sols 7.7 milímetres medeix el vertebrat més xicotet del món. Es tracta d'una granota de la família Paedophryne. Els que portaven a cap aquesta investigació asseguren que tots aquestos petits descobriments són molt beneficios per als coneixements sobre les funcions que tenen a veure amb el tamany. La petita granota va ser descoberta en Nova Guinea, aquesta es reconeix per la seva gran biodiversitat. La granota hi ha aconseguit superar al que era l'animal més xicotet del món, un peix anomenat Paedocypris progenetica. Aquest va ser descobert a Indonèsia i la mitjana de tamany en un adult d'aquesta espècie era de 8 milímetres. Tot açò ho podem comparar amb la balena blava (balaenoptera musculus), que és el vertebrat més gran, té una mitjana d'uns 25 metres.
La progèria és aquella infermetat que es coneix com a l’envelliment prematur i fa que xiquets per exemple de 10 anys tinguen un aspecte i estat de salut d’un vell; no te ni tractament, ni cura i l’esperança de vida dels afectats és d’uns 14 anys i es dona en un de cada huit milions de naixements; publicat a: Natura Communications. Ara, amb una injecció a l’abdomen de cèl•lules mare de rates ha permès multiplicar per tres la seua supervivència.
La pràctica tracta d’injectar cèl•lules mare de rates joves i sanes a un amb progèria, i s’adonaren que vivien molt més fins a 66 dies, en quan per mitjana solen morir als 21 o 28 dies de edat.
El mecanisme d’aquestes cèl•lules no està clar, ja que l’idea de regeneració dels òrgans es va descartar.
Investigadors de d’Institut Pirenaic d’Ecologia (IPE) ha realitzat un estudi geològic sobre els sediments del llac Enol a Astúries per a poder observar el període del Holocè que va començar fa 11.600 anys. Aquest estudi es basa en un anàlisi del sediments en el que es volia observar tot el que ha ocorregut al fons d’aquest llac des de fa 13.500.
Per als investigadors han observat que el llac es va crear desprès de la primera glaciació. Una vegada se’n va anar el gel, el llac es va formar en una cubeta excavada. En ell es van observar sediments que contenien quantitats de carbó orgànic i altres elements com per exemple fòssils de diatomees i ostràcodes. També, a partir del pol•len situat sobre aquests sediments, van poder observar com havia afectat el canvi climàtic i l’efecte dels sers humans.
A partir d’ací, els investigadors van poder classificar els sediments en quatre etapes del Holocè, aquestes son les següents:
-Una primera etapa que va ser molt gelada i seca al mateix temps entre els 13.500 i 11.600 anys.
-Una segona etapa en la que s’observa una xicoteta glaciació i un període de major temperatura i humitat entre els 11.600 i 8.700 anys.
-La tercera etapa va ser una etapa mes seca entre els 8.700 i 4.650 anys.
-I una quarta etapa en la que es revela que l’activitat humana també va influir en els sediments que hi han al seu interior, i també parlen d’una etapa humida des de 4.650 anys fins als 2.220.
Els investigadors trauen com a conclusió que aquestes variacions en el medi durant aquest periode de temps revelen una coberta vegetal un poc diferent a l’actual, ja que abans estava composta per pins i roures entre altres. També afegeixen aquestos, que les pastures en aquesta zona és una de les activitats més antiga de la zona, que la presència d’humans als Pics d’Europa, van fer que prolifera les espècies herbàcies i que a més, que hi hagueren distintes etapes hidrològiques.
El dopatge genètic es fa amb les teràpies gèniques que consisteix en la introducció de gens específics en un organisme per tractar alguna malaltia. Els deportistes l'utilitzen per millorar el rendiment ja que, amb les proteïnes que es produeixen els músculs creixen més, es recuperen més ràpid i tenen més força.
La majoria d'aquestes teràpies estan en procés experimental aleshores no son totalment fiables però, aquest tipus de dopatge que per descomptat està prohibit per la WADA ( Agència Mundial Antidopatge) es més difícil de detectar que el dopatge convencional.
Existeixen dos tipus de teràpies genètiques que es poden utilitzar al dopatge: ·"In vivo": La transferència del gen directament al pacient mitjançant algun tipus de fàrmac. ·"Ex vivo": S'extrauria certes cèl · lules de l'esportista mitjançant una biòpsia, i externament es adicionaría el gen a aquestes cèl · lules, les quals es tornarien a introduir en l'organisme.
Les aigües de camp de Creus són les més productives del Mediterrani, però la sobrepesca de certes espècies posa en peril la biodiversitat biològica d´aquesta zona. L´ estudi afirma que per primera vegada a augmentat la presencia d´especies propies d´aigues calentes.
El canvi climàtic està duent grans consecuències negatives, entre elles l’augment de la temperatura del planeta, que ha sigut d’un grau l’any 2011 respecte la mitja.
Una de les causes del canvi climàtic, entre molts altres, és l’aparició de nous exemplars d’especies en llocs on no s’havien trobat cap, com per exemple “la vella” al Cap de Creus, peix que és propi d’aigües càlides com les de Canaries, i al mateix temps les especies autòctones emigren a altres llocs.
Però aquest fet també té consecuències positives, ja que l’arribada de noves espècies afavorix la pesca, per tant els peiscadors ixen beneficiats.
Un nou estudi dirigit per el professor Richard W. Olsen i la doctora Jing Liang, del departament de farmacologia mèdica i molecular de la Universitat de Califòrnia en Los Ángeles (UCLA), ha demostrat la capacitat inhibidora dels efectes del alcoholisme a través d’un antic remei herbal xinès.
L’estudi es realitzà amb l’aplicació de la dihidromiricetina en rates, el qual va demostrar que aquesta substància contrarestava els efectes de l’alcohol sobretot en òrgans com el cervell.
La dihidromiricetina funciona com a inhibidor dels receptors GABBA que es troben al cervell. Aquests receptors junt amb l’alcohol afavoreixen la lenta activitat de les cèl•lules cerebrals i de les neurones, impedint així la comunicació entre aquestes.
Aquesta substància ha sigut un pas important cap a la reducció de símptomes de la intoxicació per alcohol, del correcte funcionament del cervell davant d’un consum d’alcohol i de la reducció de l’addicció a aquest, amb la qual posteriorment es podran fabricar tractaments terapèutics basats en el antic remei xinès, sense tindre efectes secundaris sobre les persones.
En el cervell hi ha un un conducte gros format de fibres nervioses que connecta ambdós hemisferis cerebrals, el dret i l’esquerre, anomenat el cos callós.
Un estudi portat a cap per investigadors de l’ Institut Max
Aquest estudi es basà en l’anàlisi de les capacitats motores de pacients que havien sofert un vessament cerebral i el qual els havia afectat a la mobilitat de les mans. Planck per a la
Investigació Neurològica i el departament de Neurologia en l’Hospital Universitari de Colonia, Alemanya ha demostrat que el cos callós és una estructura important que intervé en la recuperació de les capacitats motores de les persones, posteriorment d’un vessament cerebral.
Els pacients que havien sofert el vessament realitzaren certs
moviments amb les mans mentres els científics registraren la seua activitat cerebral mitjançant ressonàncies magnètiques.
Paral•lelament es realitzaren les mateixes proves en persones sanes, amb les quals s’arribà a la conclusió que els pacients afectats pel vessament, feien els moviments més lentament, i amb una major activitat en ambdós hemisferis cerebrals, signe que indicava el dany provocat pel vessament al cos callós, que és el que permeteix un intercanvi ràpid entre els dos hemisferis, i que quan hi ha problemes en la estructura d’aquest, augmenten l’activitat cerebral.
En conclusió, els danys que provoca el vessament cerebral no són sols la mort cel•lular, sinó que a més danyen el conducte connector entre ambdós hemisferis, impedint així la recuperació completa de les capacitats motores inicials.
Un dels principals reptes de la biomedicina és substituir els teixits del cervell danyats per altres sans. El centre d’investigació Nanogune i la fundació Inbiomed col·laboraran per realitzar aquesta investigació.
En el primer projecte volen millorar el proces mitjançant el qual a partir de cel·lules mare obtindre neurones, per a tractar malalts de parkinson o d’alzhéimer.
El que diferencia aquesta investigació de la resta es que utilitzen nanomaterials per a millorar l’obtenció de neurones.
Principalment volen conseguir aplicar les neurones cultivades a les zones afectades del cervell i que recuperen la seua funció.
Però un dels principals problemes es la creació d’una estructura per al cultiu i el creiximent de les neurones.
Cada un dels centres aportarán uns 100.000 € per al projecte, en el que duran a terme 6 persones durant un parell d’anys.
Un equip ha aconseguit traure a la llum els mètodes cel·lulars que romanien fins ara ocults a la Despresió de Leão. Aquest fet ens fa replantejar-nos tot aquest assumpte i poder investigar per a afavorir les teràpies contra les migranyes.
Aquest descobriment canvia moltes coses. Les neurones són patidores sense més, les neurones són necessàries. Tot aquest treball arriba a la conclusió que les membranes de les neurones posen ordre en l'inactivació de la Depresió de Leão , encara que no se sap de moment quin és el canal. El que si saben es que és un canal que encara ningú ha descobert.
La conductància es repartida de forma diversa, sobretot, en les dendrites. La seva obertura la controla un procés intern que no té res a veure amb el voltatge o els neurotransmissors clàssics. La resistència elèctrica del teixit cerebral és molt major del que tots pensàvem. Aquesta augmenta fins a sis vegades els nivells normals, i açò clarament dona a entendre que no serà necessària una corrent elèctrica enorme per que es forme la Depresió, sinó una quantitat més bé menuda.
“Veiem com el nostre treball de tants anys s’està quedant en res” són les tristes paraules d’un guia de Camerun, on està produint-se actualment, una autèntica massacre d’elefants. El guia confirma que les matances no es produeixen únicament a la zona, sinó que es produeixen al llarg de tot el nord del país. Al parc natural de Bouba N’djida, al nord del país s’han acabat amb uns 200 paquiderms a càrrec d’uns milicians, vestits amb uniforme color caqui i armats amb Kaláshnikov que es divideixen en varis grups per atacar als animals i endur-se els ullals de marbre. Únicament volen el marbre i no dubten en avisar a la població local de la situació de la carn, per així guanyar-se el recolzament dels aldeans. Es sap que han passat per pobles com Gouna, Sinassi o Koiloungou. El règim reconeix la seua impotència mitjançant publicacions al diari “Cameroon Tribune” i sap que aquesta massacre pot perjudicar el turisme de natura al país. A més, el governador també ha admitit que els guardes de la reserva natural són pocs i van armats de forma rudimentària. La reserva natural és un apreciat destí de safaris on hi ha elefants, girafes, lleons, guepards, búfals... i que compta amb 2.200km quadrats. Segons WWF, el cens de població d’elefants en 2007 era d’uns 600 exemplars, per tant la mort de fins a 300 d’aquestos és una xifra molt significativa. És té constància de la situació de 75 d’ells. Encara que el tràfic d’ullals està prohibit des de fa 22 anys, aquestos últims any
s les incautacions d’aeroports continuen augmentant de xifra. L’any 2011, es confiscaren 23 tones d’ullals de marbre, quantitat que equival a uns 2500 paquiderms. Les principals importacions es realitzen a Àsia, ja que el marbre és útil en la medicina tradicional xinesa. Esperem que aquestes persones sense escrúpols, paguen la pena que mereixen per maltractar qualsevol ésser viu i que sofreixquen al igual que han sofrit els animals en qüestió. El home, sense adonar-se’n és el pitjor enemic de la terra, i encara que s’en adone, continúa en la mateixa línea.
Hi ha uns investigadors que han descobert que les cèl·lules dels cucs plans,concretament elsSchmidtea mediterranea, no necessiten centrosoma, quan aquestos eres imprescindibles perquè en teoria eren fonamentals per que es produïra la divisió de les cèl·lules. De fet, tots els éssers vius, exceptuant plantes i fongs, tenien centrosoma. Aquestos altres no tenen perquè tenen orgànuls que fan pràcticament les mateixes funcions que el centrosoma. Aquest descobriment dona que pensar, realment és aquesta la funció dels centrosomes?
El centrosoma és responsable de diverses malalties,com el càncer, i sempre s'ha pensat que van aparèixer per a intentar solucionar, precisament, aquestes malalties.
Relament estava buscant-se la capacitat regenerativa d'aquestos cucs, ja que són capaços de formar dos organismes a partir d'un tros d'ells en uns pocs dies. Aquest procés el pot realitzar sense limit. S'esperava que sense els cromosomes la divisió cel·lular ia la regeneració es voria notablement afectada. Però no va ser així.
Així que es pot pensar que els centrosomes no tenen com a funció principal la divisió cel·lular, tal vegada tinguen una altra funció i encara no se n'hem adonat.
A la universitat de Rush s'ha realitzat un estudi en el que s'ha observat que les dones majors esposades a partícul·les d'aire contaminant accelera el deteriorament del funcionament cognitiu durant un periòde de quatre anys.
Tant l'expocició d'una durada llarga de temps a partícu·les ambientals groses com fines, poden tenir influència en la disminució d'aquest funcionament. Altres estudis relacionats amb la contaminació de l'aire, reiteren que el tamany de les partícul·les si que influeixen a la disminució del funcionament cognitiu. Una investigadora d'aquesta universitat es va recolzar en un estudi del Nurses Health study Cognitive Cohort que va realitzar un projecte paregut durant un periòde de 14 anys en el que s'observa que les partícules tenen ambientals tenen relació amb aquest deteriorament, a més, altres factors que poden implicar a la demència, una dieta equilibradai realitzar activitat física, poden ser canviats per la societat mitjançant solucions com polítiques correctes, regulacions i tecnologíes.
L’estudi realitzat a 25 pacients amb problemes cardiovasculars fel institut cardíac Cedars- Sinai, ens parla d’una nova tècnica basada en la recuperació cardíaca mitjançant cèl•lules mare de la cardiosfera (CDC).
L’operació fou molt senzilla, mitjançant un catèter es van llevar cèl•lules vives del cor per a posar-les en la part danyada. Dels 25 pacients, sols 8 van voler realitzar aquesta intervenció. Els que la van realitzar van observar que les marques del múscul cardíac havien disminuït entre un 24 i un 12%, en canvi, aquelles que no ho van fer, no van presentar cap tipus de millora. Els canvis en el volum sistòlic final, diastòlic final i altres, no van mostrar diferències en cap dels grups fins als sis mesos.
Després de l’operació, un 24% dels pacients van patir alguns problemes greus i sols un estava relacionat amb el tractament que estaven sotmeses. En canvi, un 13% dels pacients no tractats amb cèl•lules mare van patir alguna mena de reacció.
Els metges van aplegar a la conclusió que després de l’operació no té perquè la cicatrització ha de ser permanent, i també que implantar cèl•lules CDC mitjançant una infusió intracoronaria, millorarà el tractament per a noves fases.
A la universitat San Juan de Dios s’ha realitzat un llibre on es recopilen nous mètodes per a la medicina laboral i que tant els estudiants de fisioteràpia com els de medicina hauran de tenir en conter.
El llibre recull noves tècniques que ajuden a conèixer millor l’evolució i la fisioteràpia. També em dona distints punts de vista sobre nous sistemes de valoracions biomèdiques per a tenir major informació a l’hora de prendre decisions. Aquestes tècniques són efectives si abans es te un historial clínic del pacient per a poder ser valorat correctament. Aquest llibre revela que un estudi realitzat a persones treballadores poden patir lumbàlgia, un 80% aproximadament. Degut a aquestes noves tècniques biomèdiques, es realitzaran proves per a valorar l’estructura de la columna i així poder evitar nous problemes.
En aquest document apart de tractar les valoracions, es tracten altres temes com la capacitat articular i la força de la columna cervical, les patologies musculesquelètiques en el treball i valoracions funcionals dinamomètrica electrònica entre altres patologies provocades pel rendiment laboral.
El nombre de víctimes de l'allau de neu produint a una aldea de Kosovo va ser de nou persones, encara que hi han a hores de hui tres persones desaparegudes, però no estranyaria que informaren que s'han trobat mortes donades les circumstancies de fred i a les grans capes de neu que s'han acumulat degut no sols a aquest temporal, sinó a diversos.
L'allau, de 500 metres de longitud i 10 metres d'alt, es va produir en la població de Restelica, a uns 100 km de Pristina. L'allau també va destruir sis vivendes.
La bona noticia és que després de 10 hores de rescat a 22 graus per davall de zero, deguts a l'ola de fred siberià, els operaris van aconseguir rescatar amb vida a una nena de 10 anys.
Un seísme de 6.1 va tindre lloc a Costa Rica el pasat 13 de febrer, sobretot a la part costanera del Pacific Central.
Encara que va ocórrer a quasi tot el territori del pais no s'han lamentat víctimes ni danys materials, encara que si que s'ha alertat de vidres o objectes que havien caigut.
S'ha dit que l'epicentre va tindre lloc front a les costes, a 44km al sur de Quepos, a la província de Puntarenas.
El fenomen va ser localitzat a 11km de profunditat, i per aquesta raó es va notar amb intensitat fins a la frontera amb Panamà.
Els especialistes varen comentar que el terratrèmol es va produir per una forta alliberació d'energia, en una àrea molt activa.
Costa Rica hi ha patit molts terratrèmols. La zona on s'ha produït aquest últim també va patir terratrèmols de 6.3 graus en l'escala de Richter al mes de maig de 2010.
Nous processos i productes alternatius als tradicionals estan sent incorporats al mercat, com les botelles d’aigua biodegradables o bosses de supermercat fetes de creïlla. Altres, encara són idees, com els processos microbians optimitzats per purificar l’aigua o els processos industrials que reduisquen les emissions de CO2. Christian Patermann, expert de la Comissió Europea afirma que “les plantes, els animals i els microbis estan ahi, en tots els llocs, i son recursos biològics renovables”.
Aquesta setmana la nova estratègia de Bioeconomía ha estat aprovada per L’UE. Dita estratègia segueix iniciatives de països com Alemanya o Holanda i podria resumir-se se
gons Eveline Lecoq, de la Direcció General d’Investigació e Innovació de Comissió Europea com “Utilitzar matèries primeres renovables d’agricultura, boscos, pesca, aqüicultura i residus per obtenir productes útils per a l’alimentació, l’industria i l’energia, de forma sostenible i no contaminant, a més protegint la biodiversitat i el medi ambient”. Aquesta bioeconomía implicaria disciplines com la nanotecnología o la química, entre altres. Alguns exemples:
Actualment, un consorci científic busca una dieta vegetariana per a l’aqüicultura que actualment contamina. Altres exploren propietats de fibres vegetals i residus forestals per fabricar productes que substitueixquen als derivats del petroli, l’ecologia microbiana investiga processos que poden aplicar-se en la purificació d’aigua dolça, un equip holandès està estudiant la descomposició de nitrits per part de bacteris que utilitzen l’O2 per cons
umir NH3 i alliberar N2, investiguen la creació d’enzims sintètics, de noves aplicacions industrials...
Quantitats concretes de residus biològics serien capaços d’aportar fins un 2% de l’objectiu europeu d’energies renovables, ja que tenen un gran potencial com a substituts de fertilitzants químics. Per posar un exemple actual, el tractament de residus de menjar costa, per cada europeu entre 55 i 90 euros per tona i any, i allibera un total de 170 milions de tones de CO2. Les deixalles d’un procés agrícola, poden ser la base de nous produc
tes.
La bioeconomia actualment factura més de dos bilions d’euros a Europa i dona lloc de treball a 22 milions de persones, però també té contradiccions com per exemple que els cultius de biocombustible posen en perill el menjar de milions de persones
. De tot açò son conscients els grups de defensa mediambiental com WWF, que prefereixen analitzar el tema amb tranquil•litat.
L’UE, té com a objectiu impulsar aquestes noves iniciatives per a que arriben fins a les empreses i els consumidors, recolzant, per a tot açò, la coordinació al llarg d
e tota la ruta: investigació, desenvolupament, prototips, plantes pilot i implantació industrial dels avanços.
Antonio pare, amb 28 anys i la seua dona Melania amb 27 anys, de Churriana de la Vega (Granada). Estan plens d’alegria perquè han tingut una filla i a més aquesta podrà salvar al seu germà que des de ja fa tres anys que li han diagnosticat aplàsia severa, que causa l’eliminació que generen la sang en la medul•la òssea.
Ara, ha nascut Estrella, el segon bebè nascut després d’una selecció genètica per a salvar al seu germà, Antonio. Aquesta xiqueta ha nascut en perfectes condicions i s’està a la espera que el transplantament siga un èxit, diu l’equip de la Unidad de Gestión Clínica de Genética, Reproducción y Medicina Fetal
Aquesta tècnica tracta d’implantar a la mare, després de la selecció genètica, embrions compatibles amb les de l’altre fill per a que el futur xiquet/a puga aportar cèl•lules mare en les que intentar curar l’infermetat.
Al 2008, aquesta unitat també va aconseguir que el seu fill nasquera lliure d’una infermetat hereditària i amb idèntic perfil de histocompatibilitat (HLA) mitjançant un transplantament de cordó umbilical.
Ara els pares afirmen que estan sofrint molt, i que desitgen veure als fills portant una vida normal.
Segons publica la prestigiosa revista Science, un fàrmac ja conegut, el betaxoreno, podria ser efectiu per combatre l'Alzheimer, eliminant les proteïnes beta-amiloides del cervell. Almenys és el que suggereixen els assaigs duts a terme amb ratolins.
L'estudi, realitzat per Casi Western Reservi University (Ohio), assenyala que l'efecte és molt ràpid: en només 6 hores, després d'administrar el fàrmac, les masses d'aquestes proteïnes s'havien reduït un 25%. I l'efecte durava, almenys, tres dies.
Per demostrar que aquest efecte també podria ser beneficiós per combatre l'Alzheimer, es va provar en tres tipus de ratolins en els quals se'ls havia induït una malaltia similar a l'Alzheimer. El resultat és que els ratolins es feien més llestos: si eren incapaços de construir els seus nius, a les 72 hores començaven a manejar els materials (tires de paper) per fer-se un.
Un projecte de l'Agència Espacial Europea (ESA) ha despegat avui des de la base espacial europea a Kourou. Té per objectiu posar en òrbita nou satèl · lits. Es tracta del Lars i el Almasat, de l'Agència Espacial Italiana (ASI), juntament amb set CubeSats (microsatèl · lits educatius). és el llançador més petit que comercialitza el consorci europeu Arianespace, després del Ariane 5 i el Soyuz rus, que ja es llança des de la mateixa base de Kourou. "Vega llançarà sobretot satèl · lits que donen serveis d'observació de la Terra, i també científics" Les necessàries mesures beneficiaran els estudis de relativitat i també a aplicacions actuals com el GPS L'ESA no té previst un segon llançament de Vega fins l'any que ve.
L’electroestimulació cerebral s’ha mostrat com una terapia eficaç, en pacients amb parkinson. Aquest tractament es eficaç degut a que es du aterme en una xicoteta zona del cerbell. Gracies al TAC, aquesta cirugía en més presissa i menys duradera. Les persones amb parkinson tenen el subtálamo es troba hiperactivat, casa que provoca el bloqueig de la capacitat motora. Aquesta terapia transmitís electrodes que normalitzen l’activitat eléctrica i milloren la movilitat del pacient. El subtálamo es molt petit, per aixo cal actuar amb una alta precisió. En l’hospital valenciá La Fe intervenen al pacient dins d’un equip TAC, que permitix obtindre millor imatges per a realitzar la intervenció. Aquest hospital, és l’unic que ha practicat aquesta terapia a Espanya, i amb els pacients en que s’ha realitzat s’han vist millores i progresos. Però aquesta practica sols es aplicable a persones amb una determinada edat, amb una bona salut. Normalment solen ser persones que tenen problemes amb la medicació i patixen altibaixos en el control dels seus moviments.
Després d’una sèrie de proves a un xiquet d’uns tres anys. Els metges de l’hospital de “Las Mercedes” (Chiclayo) , descartaren la possibilitat de que tinguera un tumor de més d’un quilogram de pes a l’abdomen.
Finalment els metges li encontraren un fetus a l’abdomen i el varen extraure. Els metges digueren que aquest cas sols es produïa una vegada cada 500.000 naixements.
El suposat germà bessó no va arribar a desenvolupar-se i es quedà enquistat en un teixit del seu estómac. Aquest fetus tenia braços,cames i columna vertebral, però, no òrgans interns . Va pesar 1,2 quilos i d’uns 25 centímetres aproximadament.
Després d’una operació d’unes quatre hores el xiquet s’està recuperant a l’hospital per evitar agafar qualsevol infecció, va dir el cirurgià.
.jpg)
fenòmens produeixen alteracions en la migració d’aus i que conseqüentment afavoreix l’ intercanvi de gens amb el qual es creen nous virus més infecciosos i perillosos.
s les incautacions d’aeroports continuen augmentant de xifra. L’any 2011, es confiscaren 23 tones d’ullals de marbre, quantitat que equival a uns 2500 paquiderms. Les principals importacions es realitzen a Àsia, ja que el marbre és útil en la medicina tradicional xinesa.
