viernes, 24 de febrero de 2017

UN CONTINENT PERDUT A LÒCEÀ ÍNDIC


Des de fa milions d’anys hi ha restes d’un continent perdut el les aigües transparents de l'illa Maurici. Un grup de científics ha trobat rastres de la desintegració del supercontinent Gondwana, fa 200 milions d’anys, per dibuixar l’actual espectre de la Terra. Aquest continent es va trobar perquè en la superfície de l’Illa Maurici, una illa volcànica jove ,es van trobar unes roques(zircó) de fa 3.000 milions d’anys i això no podia ser.
Les restes que s’han trobat són un tros d’escorça que més tard es va cobrir de lava durant les erupcions volcàniques de l’Illa Maurici. Els investigadors creuen que es tracta d'una peça del continent antic, que es va trencar des de l'illa de Madagascar, quan Àfrica, l'Índia, Austràlia i l'Antàrtida es van separar i van formar l'oceà Índic, segons una investigació que s'ha publicat a Nature Communications.
Lewis Ashwal i Trond Torsvik han descobert un mineral anomenat zircó que es troba en les roques llançades en les erupcions volcàniques. Aquestes restes eren massa antigues per a ser de l’Illa Maurici.

"La Terra està formada per dues parts: els continents, que són vells, i els oceans, que són joves". Als continents hi ha roques de més de 4.000 milions d'anys, però no hi ha res de semblant als oceans, que és on es formen les roques noves", explica Ashwal. "Maurici és una illa, i no hi ha cap roca de més de nou milions d'anys a l'illa; no obstant això, quan hem estudiat les roques de l'illa, hem trobat zircons que són molt vells, de fins a 3.000 milions d'anys" ."El fet que hàgim trobat zircons d'aquesta edat demostra que a Maurici hi ha materials de l'escorça terrestre molt més antics, que només es van poder originar en un continent", diu Ashwal.
En 2013 també es va trobar zircó a la platja però la investigació va tindre algunes crítiques diguent que el mineral podia haver sigut transportat pel vent.

"El fet que hàgim trobat els zircons antics a la roca corrobora l'estudi anterior i refuta qualsevol suggeriment de zircons aerotransportats o transportats per les onades per explicar els resultats anteriors", explica Ashwal.
 Ashwal diu que hi ha moltes restes d’aquest continent anomenat Mauritia en l’oceà Índic productes de la desintegració de Gondwana.
"D'acord amb els nous resultats, aquesta ruptura no va implicar una simple divisió de l'antic supercontinent de Gondwana, sinó més aviat una fragmentació complexa que va tenir lloc amb fragments d'escorça continental de grandàries variables deixades a la deriva dins de la conca de l'oceà Índic en evolució".

NOTÍCIA ORIGINAL

NOTÍCIA RELACIONADA


:

viernes, 10 de febrero de 2017

Ciutats intel·ligents


Els propis ciutadans són el factor que contribueixen al creixement de les ciutats, que cada vegada creixen a un ritme més elevat. Els mateixos ciutadans són els que s'encarreguen de fer que aquest hàbitat siga un lloc perfecte per a viure.

Amb sort, avui en dia comptem amb l'ajuda d'una tecnologia molt avançada i amb aquesta creen un lloc que temps enrere pensaven que no podia parèixer un lloc de pel·lícules de ficció i avui en dia aquesta idea es pot fer realitat. Aquest concepte és el que nosaltres anomenem 'Ciutats Intel·ligents' o 'Smart Cities', un projecte on els propis ciutadans poden gestionar el seu hàbitat en mans de la tecnologia.

El primer pas que hem de dur a terme per a poder crear una ciutat intel·ligent és representar la idea de la pròpia ciutat. En aquest cas, Espanya compta amb el suport de la multinacional de Tecnologies de la informació. Aquestes ciutats representen el concepte de les urbes del futur a través de la tecnologia.

Els objectius d'aquestes ciutats són millorar la qualitat de vida dels habitants, augmentar l'eficiència dels serveis públics, incrementar la participació dels ciutadans, millorar la sostenibilitat mediambiental i, a més a més, augmentar les oportunitats de treball en les empreses.
A més a més, aquestes ciutats el mateix ciutadà és el que amb la tecnologia obté i gestiona els serveis de la ciutat.


Noticia original
Noticia relacionada
Noticia

Video relacionat

jueves, 9 de febrero de 2017

Pluja d'estèls



Aquest 4 de gener va ser el moment en el qual la Terra es trobava al punt de màxima aproximació al Sol. En aquesta posició, la Terra es troba a 147.101.033 quilòmetres de l'astre rei, això és, 5 milions de quilòmetres més a prop que en la posició en la que estava el 4 de juliol passat.

Aquest mes podrem disfrutar de l'observació de cinc planetes. Mercuri,Saturn. Mart i Venus Júpiter A primers de mes, fins al dia 6 aproximadament, van tenir lloc les pluges

Rafael Batxiller és astrònom i director de l'Observatori Astronòmic Nacional (IGN)


Noticia Original:

Una explosió podria canviar el cel al 2022


El científic Larry Molnar diu que al 2022 es produirà una exploció pel xoc de dos estrelles i durant un temps sera l’objecte més brillant del firmament.
Es podrà veure desde la Terra sense necessitat d’un telescopi, Molnar explica que estem en una d’eixes extranyes ocasions en les que podem predir una exploció.
Açò es tracta d’un sistema binari i l’astre, que podrà vores com si fora part de la constel·lació Cisne, es juntarà amb les estrelles que formen la Creu del Nord.
Molnar de desde 2013 estudiant l’estrella KIC 9832227, va començar a estudiar-la quan va anar a una conferencia de Karen Kinemuchi en la que ella explicava els canvis de eixe cos. El científic va acabar de descobrir que es tractava d’un sistema binari ‘’de contacte’’, açò vol dir que dos estrelles comparteixen una atmòsfera en comú, després d’açò Daniel Van Noord, estudiant del Calvin College, va conseguir fixar un període orbital amb les dades del satèlit Kepler i es va sorprendre al descobrir que el període orbital erea un poc més inferiors als dels primers estudis.
Romuald Tylenda, va fer un estudi posterior en el que explica un comportament semblant al de l’estrella V1309 abans d’explotar, al 2008. Anys abans a que explotara, hi havia registres de que l’estrella cada vegada tenia un període orbital més curt.
El cientific ha dit que en els anys següents deuriem d’estudiar l’esdeveniment per a quan l’explosió es produeixca conegam com s’ha produit detalladament.





Notícia original
Video

Dos forats negres 'propers' a la nostra galàxia ixen a la llum


Estaven prop però fins ara havien estat ocults als ulls dels telescopis... Parlem de dos forats negres situats en el cor de sendes galàctiques pròximes a la Via Làctea aquestes han sigut presentades el cap de setmana passat al Congrés de la Societat Astronòmica Amèricana celebrat en, Texas (EUA).


Un d'aquests forats es troba en la galàxia espiral, situada a 38 milions d'anys llum, mentre que el segon ha sigut localitzat, a 170 milions d'anys llum. Els dos objectes han sigut descoberts gràcies a un potent telescopi de rajos X de la NASA anomenat NuSTAR. Segons la NASA, aquests dos forats negres són motors centrals denominats nuclis galàctics actius (objectes extremadament brillants que inclouen fonts d'energia), segons la seua orientació i del tipus de material que els rodeja, resulten molt diferents quan s’observen amb un telescopi.


Els nuclis galàctics són tan brillants perque les partícules que hi ha al voltant d'un forat negre tenen altes temperatures i emeten radiació al llarg de tot el forat negre. «De la mateixa forma que no podem veure el Sol en un dia ennuvolat, no podem observar directament la brillantor dels nuclis galàctics actius a causa de tot el gas i la pols que els rodeja», explica Peter Boorman, de la Universitat de Southampton, en Regne Unit. Els astrònoms també han observat que la galàxia a 38 milions d’anys llum alberga nombroses estreles jóvens, de només cinc milions d'anys, la qual cosa suggerix que la galàxia fabrica nous astres alhora que s'alimenta de pols i gas.



Notícia original

Video relacionat

miércoles, 8 de febrero de 2017

La Lluna podria haver-se format després de vàries colisions amb la Terra


Des que en 1969 la missió Apol·lo XI posés a l'home en la Lluna, els científics han intentat buscar una explicació al seu naixement. Fins ara, la teoria admesa entre la comunitat científica és la que va sorgir després d'un 'gran impacte' entre la Terra i un altre planeta.


Aquesta hipòtesi suggereix que la creació de la Lluna va ser a partir d'un únic xoc entre la protoTerra (nom que se li dóna a l'etapa primària de la Terra) i un altre planeta, la qual cosa va generar tal energia que va propiciar l'evaporació d'una part de la protoTerra i la totalitat del impactador. Com a resultat, el deixant de sediments de l'impacte va crear una òrbita amb forma de cinturó al voltant del nostre planeta. La unió de sediments que va crear la Lluna es va produir gràcies a les forces gravitatòries. Però segons un recent estudi publicat per la revista Geoscience Nature, la protoTerra podria haver sofert no una, sinó diverses col·lisions.


Raluca Rufu, una astrofísica de l'Institut Científic Weizmann d'Israel, ha reobert el debat de l'origen lunar gràcies a una simulació matemàtica, concloent que el nostre satèl·lit va ser format per nombrosos xocs. L'estudi reflecteix que "almenys 20 impactes" van tenir lloc a la Terra primària i, per tant, van haver de conformar la Lluna tal com la coneixem fins ara.




Notícia original

Notícia relacionada 1

Notícia relacionada 2



L’au capaç de recòrrer 13.000 kilòmetres en busca de sexe


A la revista Nature, s’ha conegut un altre animal que no escatima esforços quan ha de transmetre els seus gens. És el “Playerito pectoral”, una xicoteta espècie d’au. Aquests, són capaços de recòrrer milers de kilòmetres buscant femelles. Els deixaran només el seu esperma.


Els autors de l’estudi van col·locar sistemes de seguiment a les aus per a seguir el seus moviments. Van veure que, després de 14.000 kilòmetres, podien continuar volant. La distància mitjana d’aquests animals era de 3.000 kilòmetres, pero el rècord va superar els 13.000.


També es coneixia que aquestes aus podien aguantar sense dormir durant el temps en que les femelles són fèrtils. Un d’aquests va estar actiu durant el 95% del temps quasi tres setmanes, així van poder tenir més cries.

Amb noves tecnologies, aquest estudi ha sigut possible i podrien fer-se molts més amb aquests lleugers aparells.




Notícia original

Notícia relacionada 1