martes, 28 de marzo de 2017

L'Estació Espacial contarà amb un sensor per a vigilar la capa d'ozó




La NASA instalará aquest any un sensor d'ozó per a ajudar a controlar el canvi a llarg termini de la capa d'ozó. SAGEIII (Stratospheric Aerosol and Gas Experiment III) será instalat en l'Estació Espacial Internacional. Representa el quart intrument desde 1979 que utilitza una tècnica similar als anteriors. Aquest satèlit monitoritzarà l'ozó utilitzant la llum del sol i de la lluna que passa a través de l'atmòsfera.



Aquest satèl·lit està ubicat en una òrbita diferent a la majoria dels altres que observen la terra, cosa que li permet recopilar dades molt valioses sobre l'estat del nostre planeta i de la capa d'ozó. L'òrbita s'acosta a la terra i permet als instruments vore el planeta a diferents hores del dia i, per tant, amb diferent iluminació.
Medirà l'ozó en diversos nivells de l'atmòsfera, donant una visió més global i precisa de la capa d'ozó. Fins i tot arribarà a la part superior de la troposfera i la estratosfera

domingo, 19 de marzo de 2017

 NOU SISTEMA PER A DETECTAR CONTAMINANTS EN L'AIGUA

Múltiples accions quotidianes com llavar-se les mans o prendre un fàrmac i després alliberar-lo a través de l'orina poden ser contaminants, ja que no es dissolen en les plantes d'aigües residuals sinó que passen al medi ambient.
Resultat d'imatges de CONTAMINACIO AIGUAEl grup de Cromatografia liderat per Núria Fontanals amb l'ajuda de la Universitat Internacional de Florida han estat investigant nous sistemes per a detectar la contaminació de l'aigua, al Departament de Química Analítica i Química Orgànica de la Universitat Rovira i Virgili (URV) a Catalunya.
Ho han fet introduint polímers (fan funció de contaminants) en una capa de cotó per a veure com actuen, i han descobert que es queden atrapats. Quan queden atrapats aquesta capa s'arruga i aleshores es trasllada a un contenidor.

Fins ara és el millor sistema per a atrapar contaminats. Proposen continuar investigant per a poder atrapar inclòs els contaminants més complexos com la sang.

martes, 14 de marzo de 2017

Les tovalletes a la depuradora
Les tovalletes humides són el principal motiu dels embossos . El fet de llançar les tovalletes al bany ha embossat edificis, reds i plantes de depuració.Les  empreses de sanejament d'aigües han hagut de crear equips específics de tècnics per a solucionar els embossos en la xarxa.



Segons el gerent de la empresa d'aigües AMJASA Josep Lluis Henajeros, el problema de les tovalletes afecta globalment ja que el seu consum ha agumentat en els darrers anys.  A Europa, l'associació que agrupa a les empreses d'abastiment i sanejament de 27 països (EurEau) afirma que el fet d'eliminar les tovalletes implica una gran suma de diners.


L'ajuntament de València ha intentat pendre mesures, prohibint l'ús d'aquelles tovalletes que no siguen biodegradables. Però aquesta mesura és impossible de controlar segons afirma Rafael Mantecón responsable de AEAS. Lúnica forma de reduir aquest problema de les tovalletes seria conscienciar a la població del greu pellir que té tirar una tovalleta al vàter, ja que el vàter no és una paperera.



original

domingo, 12 de marzo de 2017

Possible solució a l'enigma de com es va congelar l'Antàrtida

Hi ha dos teories que poden explicar com es congelà l'Antàrtida.

La primera, es basa en l'acció d'un canvi climàtic global: s'ha determinat que els nivells de diòxid de carboni (CO2) atmosfèric van descendir i les temperatures globals, més fredes, van permetre que es formaren les capes de gel de l'Antàrtida.

La segona se centra en uns canvis dràstics en els patrons de la circulació oceànica.
Quan el passatge de Drake es va ampliar de mode notable fa uns 35 milions d'anys, això va desencadenar una reorganització completa de la circulació oceànica.La major separació de la massa continental antàrtica respecte a Sud-amèrica va portar a la creació del potent Corrent circumpolar Antàrtic, que va actuar com una espècie de barrera d'aigua i va bloquejar de forma efectiva a les aigües més càlides i salades de l'Atlàntic Nord i del Pacífic Central, impedint que es mogueren cap al sud, cap a la massa continental antàrtica, portant això a un aïllament d'esta última i a un descens de les temperatures que va permetre la formació de les capes de gel.

L'equip de Galen Halverson, de la Universitat McGill a Canadà, suggerix que la millor forma d'explicar la creació d'eixes capes de gel és connectar ambdós teories en una sola.
Diuen que la segona teoria té raó, però que al concentrar-se al sudles aigues més gelades les calentes va ser impulsades cap al nord format així precipitacions, el que va resultar, a partir de fa 35 milions d'anys, en uns nivells inferiors de diòxid de carboni en l'atmosfera.




[Img #41791]








viernes, 10 de marzo de 2017

Els biofertilitzants del fang de depuradores milloren el cultiu del blat.



Les universitats de Sevilla i Còrdova han comprovat l'increment en la producció i qualitat del gra de blat de moro quan l'adob orgànic s'aplica directament sobre el full i planta del cultiu. Els biofertilitzants, obtinguts a partir de fangs de depuradora, contenen unes substàncies orgàniques que permeten que la planta puga absorbir millor els nutrients i així créixer millor.

Manuel Tejada, del grup de recerca Edafologia Ambiental de la Universitat de Sevilla, s'ha constatat que quan el compost orgànic s'aplica per aquest procediment hi ha una repercussió positiva en la nutrició de la planta, el que influeix en la producció i qualitat de la collita. Per contra, quan s'aplica al sòl no s'aprecien millores significatives.

Els resultats, publicats a la revista European Journal of Agronomy, han revelat que les substàncies orgàniques que conté aquest biofertilitzant permeten que la planta puga absorbir millor els nutrients i d'aquesta manera facilitar el seu creixement.
Resultado de imagen de maiz
El fang s’introdueix per a que es puga obtindre el biofertilitzant. Aquest fang ve procedent d'aigües residuals de depuradora, en un bioreactor o recipient que manté un ambient biològicament actiu, on en condicions òptimes de pH i temperatura, així com amb l'ús de determinats enzims, es transforma el fang en un compost orgànic molt ric en proteïnes de baix pes molecular -com els aminoàcids-, fàcil i ràpidament assimilables per la planta.

 "Amb aquest treball vam aconseguir constatar l'efectivitat d'un biofertilitzant elaborat a partir de fangs i revaloritzar un residu que s'incrementa cada any i no troba noves vies d'aplicació", afirma el científic de la Universitat de Sevilla.


El treball ha estat finançat per la Conselleria d'Economia i Coneixement de la Junta d'Andalusia i el Ministeri d'Economia, Indústria i Competitivitat, preveu estudis posteriors que permeten establir un protocol que indique les dosis concretes a partir de la qual ha d'utilitzar el biofertilitzant per obtenir el seu màxim rendiment. "Així mateix, contemplem seguir investigant el seu ús amb un altre tipus de cultius", conclou Tejada.


lunes, 6 de marzo de 2017

LA CONTAMINACIÓ PER PARTÍCULES HA MATAT A 26.830 PERSONES A ESPANYA EN 10 ANYS
Resultat d'imatges de fotos contaminacio particules


Segons una investigació dirigida per Julio Díaz, la contaminació de partícules en l'aire ha matat més de 20.000 persones en Espanya l'última dècada. L'OMS recomana que no es superen els 50 micrograms de partícules contaminants per metre cúbic. Però segons l'investigador hauríem de baixar aquesta xifra. A més, la majoria de ciutats entre 2000-2009 van superar aquesta quantitat.
Resultat d'imatges de fotos contaminacio particules


La majoria de morts són causades per problemes respiratoris i cardiovasculars. Cada any moren aproximadament 2.683 persones per contaminació atmosfèrica, això sense tenir en compte l'ozó, el diòxid de nitrogen i el diòxid de sofre.

Algunes de les solucions propostes i portades a termes han estat, per exemple: la decisió de l'alcaldessa de Madrid de restringir el tràfic. Açò va ser una bona decisió encara que molt polèmica.





sábado, 4 de marzo de 2017

La NASA proposa un camp magnètic per a que Mart recupere els seus mars.

Científics de la NASA han proposat un projecte fet per Jim Green, per a facilitar les misions a Mart i poder en un futur habitar en ella.
Mart va tindre un camp magètic que protegia l'atmòsfera, fa molts millons d'anys aquesta va desapareixer, i va pasar de ser un lloc més calid i humit a un més fred i inhabitable.

Per superar aquest problema,Green i un panell d'investigadors suggerixen que per mitjà de la col·locació d'un escut de dipol magnètic en el punt Mars L1 Lagrange, es podria formar una magnetosfera artificial que comprendria tot el planeta, protegint-ho així del vent solar i la radiació.
Creien que era un plà fantàstic, pero ells no es resisitiren per continuar amb el projecte.
Per a provar esta idea, l'equip d'investigació va conduir una sèrie de simulacions usant el seu magnetosfera artificial proposta, per a veure quin seria l'efecte net. El que van veure va ser que si ho feren a gran escala a Mart, la seua atmòsfèra conseguiria un nou equilibri.

Com resultat, l'atmosfera de Mart naturalment s'espessiria amb el temps, la qual cosa conduiria a moltes noves possibilitats per a l'exploració i colonització humanes. També podria provocar una espècie d'efecte hivernacle, calfant l'atmòsera i fentque el gel d'aigua en les capes polars es derretixca, i provocar així una sèptima part dels oceans.



VIDEO:







NOTICIA ORIGINAL
NOTICIA RELACIONADA