lunes, 22 de mayo de 2017

El declivi de l'oxigen en els mars del món
Un nou anàlisi de dècades de dades acumulades sobre tots els oceans ha revelat que la quantitat d'oxigen dissolt contingut en l'aigua (una important mesura de la salut marina) ha anat disminuint durant més de 20 anys. L'equip de Taka Ito, de l'Institut Tecnològic de Geòrgia (Geòrgia Tech) als Estats Units, va examinar un conjunt de dades històriques d'informació oceànica que es remunta a més de 50 anys enrere. Els investigadors van trobar que els nivells d'oxigen van començar a disminuir en la dècada de 1980, quan les temperatures dels oceans van començar a créixer. L'important de la troballa fet per Ito i els seus col·legues és que el ritme de pèrdua global d'oxigen sembla excedir el nivell de la variabilitat aleatòria de la natura. Uns nivells en descens de l'oxigen en l'aigua tenen el potencial d'afectar a l'hàbitat dels organismes marins a tot el món, i en els darrers anys ja han dut a desastres hipòxics més freqüents, que han matat o desplaçat a poblacions de peixos, crancs i molts altres organismes, bastants d'ells d'utilitat alimentària per a la humanitat.



Un projecte internacional d'investigació busca com protegir ecosistemes costaners dels nous contaminants químics

Un equip format per investigadors de l'Institut de Ciències Marines d'Andalusia del CSIC i la Universitat de Còrdova, estudia la relació de compostos químics inclosos en fàrmacs o productes d'higiene personal, entre d'altres, i els seus efectes nocius en els organismes que formen part de l'ambient marí. Els ecosistemes costaners estan sotmesos a l'impacte negatiu provocat pel desenvolupament de nombroses activitats socioeconòmiques, que han acabat per contaminar els mars. Aquesta contaminació química ha generat una preocupació en la comunitat científica, que adverteix que la producció de compostos químics es duplicarà en 2024 i que molts d'ells acabaran en el medi marí, provocant previsiblement efectes nocius en els ecosistemes i en les persones.
L'equip d'investigació del Projecte EPICS (Emergent Pollutants in Coastal Systems) pretén estudiar el comportament ambiental dels contaminants emergents amb l'objectiu de relacionar el paper que juguen i els seus efectes perjudicials en els organismes. Per a això tenen previst realitzar una sèrie d'assaigs amb mostres recollides en ecosistemes litorals de diverses zones geogràfiques per analitzar el seu comportament, biodisponibilitat i transferència tròfica.


Cercle viciós climàtic a la selva amazònica

Una menor precipitació sobre la selva amazònica està incrementant la mortalitat forestal. La disminució en la quantitat d'arbres vius empitjora els períodes regionals de sequera, el que al seu torn augmenta aquesta taxa de mort de la vegetació. Els resultats d'un nou estudi han conduït als seus autors a recomanar un suport total a mesures per salvaguardar la diversitat de la regió amazònica, atès que aquesta diversitat és fonamental per a la recuperació d'aquest ecosistema.

La selva amazònica és un dels elements crítics del sistema climàtic mundial. Si la seva àrea de superfície continua reduint-se al mateix ritme que en dècades anteriors, això podria portar a canvis dràstics en el clima terrestre. En l'estudi de la Universitat Tècnica de Munic i l'Institut per a la Investigació de l'Impacte Climàtic de Potsdam s'ha demostrat que, d'una banda, la interacció entre vegetació i atmosfera sosté el creixement de la selva amb un efecte en cascada de transport d'aigua. D'altra banda, la pèrdua d'aquest efecte pot portar a una pèrdua de vegetació auto-amplificada.


Els nivells de contaminació lumínica podrien doblar en pocs anys si s'ignora el color de la il·luminació.
La preocupació per la contaminació lumínica sorgir en l'àmbit astronòmic, per la pèrdua de qualitat del cel que perjudica les observacions i que ha provocat fins i tot el tancament d'observatoris històrics. Ara, un estudi liderat per l'Institut d'Astrofísica d'Andalusia (IAA-CSIC) mostra que els sensors més comuns per monitoritzar la contaminació lumínica a tot el món tenen una limitació fonamental per traçar l'evolució de la contaminació lumínica: són sensors "daltònics" i no veuen el color. En l'estudi es mostra com el sensor més popular per traçar l'evolució de la contaminació lumínica des de terra, l'SQM, podria estar donant valors iguals per a una ciutat il·luminada amb sodi i una altra amb LEDs blancs quan, en realitat, hi pot haver un 100% més de contaminació lumínica en el segon cas. "Això és molt important perquè ens trobem en un moment crucial: en ciutats de tot el món s'estan substituint les làmpades de sodi tradicionals per dispositius LED, i veiem que en aquest cas és fonamental controlar el color ja que podem tenir la falsa sensació de estar reduint la contaminació lumínica quan en realitat l'estem duplicant ", assenyala Alejandro Sánchez (IAA-CSIC).

Més i menys boscos.



Els boscos han anat deisminuint, ara el nostre planeta té un 3% menys de superficia coberta per boscos que fa 25 anys, però aquesta perdua es veu contrarrestada per l'augment de boscos en alguns països


 Per altra banda, l'avanç destructor de la maquinaria també s'ha vist realentitzat. La tasa de desforestació ha passat d'una mitja de 7 millons d'hectàrees anuals perdudes a 3 millons en els ùims anys, afirma l'Estat dels boscos del mon.


L'avanç de les destrals i les serres es concentra en África, Amèrica del Sud i Central i Àsia meridional i sudoriental, i les activitats humanes que més arbres es porten per davant són, segons la FAO, l'agricultura comercial a gran escala (culpable del 40% de la desforestació) , l'agricultura de subsistència local (amb el 33% de la responsabilitat) , les infraestructures (10%) , l'expansió urbana (10%) i la mineria (7%) . Però és possible incrementar la productivitat agrícola i la seguritat alimentaria i parar la desforestació.


Finalment el balanç va equilibrantse, ja que en els països més rics va anar augmentant la superficie arbolada, mentre que en els pobres en van pedre. En total , el mon ha passat de 41.282.694,8 kilòmetres quadrats de boscos a 39.991.336,2 kilòmetres quadrats.







Noticia original

 

Els productes de neteja, les veles o fregir aliments també contaminen l'aire domèstic.





Un estudi de l'Universitat Estatal de San Diego han afirmat que els productes de neteja, les veles o fregir en casa són contaminants igual que el fum del tabac.


L'objectiu d'aquest estudi era averiguar com s'ha produit el problema, i per a açò es van estudiar 300 casos, agafant a 300 families de San Diego amb un menor de 14 i amb un fumador, ja que aquest fet pot exposar un major risc de diferents problemes de salud.


En totes aquestes cases van istalar un par de dispositius capaços de medir el nivell de partícules en suspensió, uno en el dormitori del xiquet i un altre, en una zona de la cosa on prop es sol fumar. Aquestos dispositius analiitzen ocntinuament el aire en busca de particules d'un tamany suficientment importat com per a que afecte a la salud humana, ja que aquestes partícules són d'un tamany que poden arribar fins als pulmons, on poden causar problemes de salud com per exemple problemes respiratoris i cardiovasculars.













Notícia original.







Espanya necessita un plan contra el canvi climàtic.


Tots els membres de la UE, tenen que enviar cada dos anys un informe sobre l'evolució prevista de les emisions de gasos d'efecte hivernacle que influeixen en el canvi climàtic. Per tant, Espanya va enviar les seves previsions, que eren: 353,7 milloons de tonelades de CO2 en 2040, acò significa 18 milloons més de lo que va expulsar Espanya en 2015.

La Oficina Española de Cambio Climático, diu que: "manifiesto que son necesarias nuevas políticas y medidas para cumplir", amb els objectius que té el país com a membre de la UE i firmant de l'Acord de París.

El govern de Mariano Rajoy s'ha compromés a aprobar una Llei de Canvi Climàtic i Transició Energètica. Aquesta Llei deu "facilitar el compliment dels compromisos internacionals i europeus adquirids per Espanya", senyala el Medi Ambient



Objectiu europeu.

La meta que va fixar la UE en aquest acord va ser resduir en 2030 un 40% les seues emisions respecte a les de 1990 .Pero, según el último informe de Aplicación del Acuerdo de París de la Comisión, sols s'ha conseguit baixar un 26% les emisions de 2030. Per a millorar aquestes xifres la Ue està negociant una serie de medides que busca establir una llista d'esforços per a conseguir aquest objectiu del 40% de reducció global. EN 2040. aquest percentatge deuria estar en el 60% i, en 2050, superar el 80% de disminució.















Vidio pla d'impuls del medi ambient



Gasos d'efecte hivernacle



Impactes del canvi climàtic



Oficina espanyola del canvi climatic



Acord de París


Noticia original